Fam. Que és d'una família que té mitjans econòmics i un cert prestigi entre la població.
Em rebenta amb els seus aires de nen de casa bona.
Dit d'una persona que és benestant.
Surt amb un xicot de casa bona.
Sinònim: De bona família, de bona capa, d'upa, de posició, home de recapte.
Dit d'una persona que es capté amb distinció.
Amb aquell abric sembla una senyora de casa bona.
Sinònim: De bona família.
De família rica.
És fill de casa bona / El seu pretendent és un home de casa bona.
Sinònim: D'upa, home de recapte, de posició.
Família.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Família.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Sinònim: Veg. D'upa.
Havia estudiat en una «Public School» i, com tots els fills de casa bona, havia passat una curta temporada de «hipisme» per a tornar als orígens i casar-se amb la Jenny.
Ser d'una casa amb molt bestiar, terres i, per descomptat, diners. Als de casa bona se'ls solia perdonar totes les faltes.
Lloc: Cerdanya.
Ser de família benestant.
Lloc: Empordà.
És de bona casa
1 font, 1989.
Com que manprendre a algú per davant de res ens costa, a banda de clavar-la fins el colze, sovintment, encara hi ha bona cosa de floretes o piropos a repartir.
Lloc: Alcoi.
És de casa bona
1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Fill de casa bona
1 font, 1997.
Fill de papà.
Gent de bona casa
1 font, 1997.
Gent distingida.
Ser de casa bé
1 font, 1987.
Sinònim: Ser de bona casa, ser d'una casa bé.
Aquest lloc web fa servir galetes de Google per analitzar el trànsit.