Paremiologia catalana comparada digital

De quilla a perilla

10 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1915.

De quilla a «perilla»

2 fonts, 1991.
Per a significar que tot està comprès, de punta a punta. La «perilla» és una petita peça lenticular situada dalt de tot del «palo» mentre que la quilla està situada a l'extrem oposat: sota l'embarcació.
He netejat la casa de quilla a perilla.
Lloc: Torredembarra.
De punta a punta, en tota ls eva extensió. La «perilla», a la punta de l'arbre era el punt més alt d'un bastiment; la quilla era el més baix.
Lloc: Cambrils (Baix Camp).

De quilla a perilla

2 fonts, 1915.
Completament, de cap a peus. De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: El Masnou.

Estar algú de la quilla a la perilla

2 fonts, 1980.
Refranys mariners relatius a les peces de la barca. Estar fart d'algú.
Lloc: Peníscola.
Estar fart d'algú. Els 'embons', la 'quilla' i la 'perilla' són tres elements molt visuals de les embarcacions: l'embó, que és l'obertura de l'orla; la quilla, que és la carena de l'embarcació, la part inferior sobre la qual se sosté tota l'estructura del buc, i la perilla, que és la peça redonenca que va col·locada a l'extrem d'un pal de vaixell.
Lloc: Peníscola.
Font: Ayza 1981:138.

Estar d'algú de la quilla a la perilla

2 fonts, 1981.
La quilla és la peça de la barca situada en la part mes baixa que va de proa a popa, i la perilla és el topall o extrem superior del pal de la barca. De manera, que el pescador utilitza aquestes metàfores dient indirectament que està fart de dalt a baix, (és a dir, que el seu assaciat aplega a la máxima altura) d'alguna persona.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Estar fart d'algú. Enviats per Antoni Gimeno Vidal.

De quilla / a perilla

1 font, 1970.
Quilla: peça de fusta que va de popa a proa de l'embarcació. És l'espinada.

Estic de tú, desde la quilla a la perilla

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.