Paremiologia catalana comparada digital

Dels que es casen als cinquanta, pocs n'arriben als seixanta

18 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1900.

Dels que es casen als cinquanta, pocs n'arriben als seixanta

7 fonts, 1926.
Lloc: Manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Casar Refr. p)». Editorial Moll.
Lloc: or.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cinquanta». Editorial Moll.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 229. Manuscrit.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1101. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El matrimoni», p. 52. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Quan es té una certa edad ja no es compta amb el vigor de la joventut per a iniciar una nova vida.
Sinònim: Similar: Al bou vell, canvia'l d'aire i deixarà la pell.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 546. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 231. Edicions 62.

Dels qui es casen als cinquanta, pocs n'arriben als seixanta

2 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Seixanta Refr». Editorial Moll.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 18 (15 de gener de 1927) «Refraner. XIII. El marit», p. 310. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Dels que es casen als cinquanta / pocs arriben als seixanta

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Seixanta», p. 81. Edicions Polígrafa.

Dels que es casen als cinquanta pocs n'arriben als seixanta

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Dels que es casen als cinquanta, / pocs n'arriben als seixanta

1 font, 1969.
Equivalent en francès: De ceux qui se marient à cinquante ans, / peu atteignent les soixante.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El casament / Le mariage», p. 108. Robert Morel Editeur.

Dels que es casen als cinquanta, pocs n'arriben a seixanta

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1745», p. 857. Columna Edicions.

Dels que's casen als cinquanta, pòcs n'arriben als sixanta

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIII. Matrimòni. Embarás», p. 345. Centre Excursionista de Catalunya.

Dels qui es casen a cinquanta / pocs n'arriben als seixanta

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casar», p. 291. Edicions Polígrafa.

Dels qui es casen als cinquanta, pocs arriven als seixanta

1 font, 1997.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
Villamón Piñol, Ismael; Aliern Pons, Francesca (1997): Aldover, «passat i present» «El refranyer», p. 104. Ajuntament d'Aldover.

Dels qui-s casen als cinquanta, pochs n'arriben als sexanta

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Casament», p. 15. Impremta Catalònia.