Paremiologia catalana comparada digital

Després de Déu, l'olla

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1928.

Després de Déu, l'olla

5 fonts, 1978.
De sentit intensament ponderatiu. La gent diu que els capellans i la gent d'església l'alteren una mica i diuen: «Primer que Déu, l'olla».
Amades i Gelats, Joan (1978): L'escudella. La pipa «El nom», p. 104. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 355», p. 528. Columna Edicions.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 105. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 162. Museu de Vilafranca.
Dita hedonista que recorda a aquells de qui Sant Pau deia que tenen per Déu el seu ventre: cuius Deus venter est.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.5. Menjar i beure. 4.5.2. Menjar», p. 75. Eixam Edicions.

Després de Deu, l'òlla

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 61. Editorial Arte y Letras.

Despres de Deu, l'olla

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «D», p. 47. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).