Paremiologia catalana comparada digital

Digues el que saps, però no diguis qui t'ho ha dit

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

Digues el que saps, però no diguis qui t'ho ha dit

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1138. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Recrimina els delators.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 394. Edicions 62.

Digues el que saps i no digues qui ho ha dit

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1274», p. 762. Columna Edicions.

Digues el que saps, i no diguis qui ho ha dit

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Dis ce que tu sais, et ne dis pas qui l'a dit.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 360. Robert Morel Editeur.

Digues lo que sabs y no digues quí ho ha dit

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 65. Editorial Arte y Letras.

Digues lo que saps i no digues qui t'ho ha dit

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dir», p. 178. Edicions Polígrafa.