Paremiologia catalana comparada digital

Dona't per ben donat si a Déu et dones

8 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1884.

Dóna't per ben donat si a Déu te dónes

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 561», p. 588. Columna Edicions.

Dóna't per ben donat, / si a Déu et dónes

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Tiens-toi pour bien donné, / si tu te donnes à Dieu.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 428. Robert Morel Editeur.

Dóna't per ben donat, si a Déu te dónes

1 font, 1926.
Font: Saura Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Donar Refr. h')». Editorial Moll.

Donat per ben donat si Déu te dóna

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. Déu i el cel», p. 115. Pagès Editors.

Donat per bèn donat, si á Deu te dónas

1 font, 1884.
Equivalent en castellà: Quien á Dios se da, en salvo queda.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 681. Librerías París-Valencia.

Dónat per ben donat, si a Deu te dones

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 69. Editorial Arte y Letras.

Donat per ben donat, si a Déu te dónes

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Donar», p. 222. Edicions Polígrafa.

Donat per ben donat, si a Déu te dones

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Quian á Dios se da, en salvo queda.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. D», p. 798. Antoni López, Editor.