Paremiologia catalana comparada digital

Dona, una i bona

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Dona, una i bona

7 fonts, 1936.
L'esposa oficial de vegades és tractada magnànimament, per allò que és la mare dels fills i la persona que té cura de la casa i de l'home. És per això que se la defensa com a propietat, entre altres coses per garantir-se la legitimitat dels fills i les feines domèstiques. El paper de la mestressa de casa a la cultura tradicional catalana és força important, com ja s'ha deixat clar amb anterioritat.
Es diu amb ironia per demostrar que no s'ha encertat del tot en l'elecció, en el matrimoni.
Qui té més d'una dona, no viu feliç.
Lloc: Menorca.

Dona? Una i bona

2 fonts, 1951.

Dòna, / una i bòna

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.