Paremiologia catalana comparada digital

Dona casada, guitarra espatllada

10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1916.

Dona casada, guitarra espatllada

8 fonts, 1950.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «07. Instruments musicals de plectre i pols: guitarra - llaüt - bandúrria - mandolina - arpa - cítara». Blogger.
Sinònim: Dona casada, burra espatllada.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1186. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1106. Editorial Selecta-Catalonia.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. D», p. 125. Edicions Tívoli.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1595», p. 832. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 231. Edicions 62.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Instrumentos cordáfonos. LIV. Guitarra. Refranes», p. 201. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 234. Zenobita Edicions.

Dòna casada, guitarra espatllada

1 font, 1916.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1916): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XII. Manresa, janer-març de 1916, núm. 66», p. 152. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.