Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1118. Editorial Selecta-Catalonia.
Dona gallarda, fusada llarga; dona macarrona, fusada rodona
12 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1918.
Dona gallarda, fusada llarga; dona macarrona, fusada rodona
4 fonts, 1951.
Compara una dona endreçada amb una de bruta i deixada.
Relaciona la fusada amb el físic de les filadores.
Dona gallarda / fusada llarga, / dona macarrona / fusada rodona
1 font, 1979.
La fusada era antigament, i ho és encara, la quantitat de fil enrotllat que cap en el fus. En el filar a mà la fusada es qualificava de llarga o de rodona segons que, en plegar el fil, la filadora li donés forma allargassada o panxuda. La gent creia que la forma de la fusada estava relacionada amb el físic de les filadores.
Dona gallarda, / fusada llarga; / dona macarrona, / fusada rodona
1 font, 1968.
Lloc: Migjorn Gran.
Dona gallarda, fusada llarga; dona macarrona fusada rodona
1 font, 2006.
Dòna garda / fuada llarga; dóna macarrona, / fuada redona
1 font, 1918.
Garda: se deia antes gaiarda (gallarda); y vol dir guardadora, curiosa, endreçada, resolta... Macarrona, o macarrònica, vol dir bruta, descuidada... Roba macarronada o feta un macarró es roba mal aplegada, feta una bolla, una pilota.
Lloc: Menorca.
Dona garda, fuada (fusada) llarga; dona macarrona, duada rodona
1 font, 1993.
«Garda», es deia abans «gaiarda» (gallarda); i vol dir guardaora, curiosa, endreçadora, resolta... «Macarrona», o «macarrònica», vol dir bruta, descuidada... Roba macarronada o feta un macarró és roba mal aplegada, feta una bolla, una pilota (F.C.M.).
Dona garda, fuada llarga; dona macarrona, fuada redona
1 font, 1992.
Dona garda, fuada llarga; dona macarrona, fuada rodona
1 font, 1999.
Compara una dona endreçada amb una de bruta i deixada.
Lloc: Menorca.
Dona gorda, fuada llarga, dona macarrona, fuada rodona
1 font, 1984.
A sa dona, hi ha que menar-la ben atesada.
Lloc: Menorca.