Paremiologia catalana comparada digital

Dona que cria, ni neta, ni dormida

11 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1919.

Dona que cria, ni neta ni dormida

8 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1099. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La mare», p. 22. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1651», p. 845. Columna Edicions.
Els xiquets de pit es fan damunt i ploren i mamen tothora, de manera que no li deixen temps a la mare per a dedicar-se a les seues coses.
Sinònim: Similars: Dona que al seu fill no ha criat tornarà a ser mare aviat | Burra amb burret no va dreta al molinet.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 549. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 198. Edicions 62.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 110. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Dona que cria, ni neta, ni dormida

2 fonts, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «D», p. 30. Real Academia de Historia.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. D», p. 128. Edicions Víctor.

Dòna que cría, ni neta, ni dormida

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 67. Editorial Arte y Letras.