Paremiologia catalana comparada digital

Dona que menja pel carrer, perd el dot

7 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1918.

Dona que menja p'es carrer, perd sa dot

1 font, 1984.
No convé fer ridiculeses.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dones», p. 195. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Dona que menja pel carrer perd de tot

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1187. Editorial Selecta-Catalonia.

Dona que menja pel carrer perd el dot

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1110. Editorial Selecta-Catalonia.

Dona que menja pel carrer, perd el dot

1 font, 1999.
Cal respectar les normes d'urbanitat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 198. Edicions 62.

Dona qui menja p'es carrer perd sa dot

1 font, 1993.
Vol dir que perd el seu atractiu, les seves qualitats naturals, aquell qui no respecta les normes d'urbanitat.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1082 Dona», p. 150. Institut Menorquí d'Estudis.

Dona qui menja pel carrer, perd la dot

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1653», p. 846. Columna Edicions.

Dòna qui menja pes carrer, / perd sa dòt

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XIV.- Dones», p. 297. Institut Menorquí d'Estudis.