Paremiologia catalana comparada digital

Ecs!

13 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Ecs!

8 fonts, 1968.
En català el fàstic o la repugnància s'expressen amb la interjecció «ecs!».
Ecs, quin fàstic!
Sinònim: Ec!
Exclamacions principals de fàstic en la nostra llengua, en contextos lleument diferents.
Ecs, quin fàstic!
Sinònim: Uix!
Interj. que expressa fàstic o repugnància.
A veure què hi guardaven: una medalleta de Sant Cristòfol, un ble de cabells rossos, unes ulleres de carei marró amb un esparadrap ronyós al mig. Ecs!
Lloc: El Vendrell.
Interjecció que indica fàstic.
Sinònim: V. Ec!
Altres expressions també usades a casa.
Lloc: Vic (Osona).
Exclamació de fàstic.
Sinònim: Veg. Uix!
«Ecs!», devia dir quan em va veure tot llefiscós, ple de les merderades del part.

Ecs

3 fonts, 1926.
Interj. de fàstig o repugnància.
Equivalent en castellà: Puá.
Interj. Expressa fàstic, repugnància. De creació expressiva, es troba també en altres llengües.
Ecs! brut! (Narcís Oller, «La febre d'or», 1890-91).
Expressió de fàstic o de rebuig.
Sinònim: Uix | Pse.

Ex!

2 fonts, 1926.
Interj. de fàstig.
Ex! ex! féu la mitjana tot blincant i fentse la escarafallosa, Pons Trascant, 22.
Font: Balari Dicc.
Expressió de fàstic.