Paremiologia catalana comparada digital

El bé i el mal, la salut a la cara els treu

16 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1864.

El bé i el mal, la salut a la cara els treu

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1082. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La salut», p. 283. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 180. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 232. Universitat Miguel Hernández.

El bé i el mal, la salut a la cara el trau

3 fonts, 1926.
Vol dir que la salut es manifesta amb el bon aspecte del qui la té.
Sinònim: La salut es pinta a la cara | Salut i alegria, hermosura cria.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «1 Salut Refr. c)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 468», p. 101. Columna Edicions.
No es poden amagar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 395. Edicions 62.

El bé i el mal, la salut a la cara trau

1 font, 2008.
No es poden amagar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 394. Editorial Moll.

El be i el mal, la salut a la cara'l trau

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Salut / Sanitat», p. 238. Universitat Miguel Hernández.

El be y'l mal, la salut a la cara'l trau

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XV. Salut. Malaltia», p. 377. Centre Excursionista de Catalunya.

El bé, el mal i la salut, la cara els trau

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. La salut», p. 37. Pagès Editors.

Lo be i lo mal la salut à la cara lo trau

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «Suplement», p. 52. Manuscrit.

Lo bè ó'l mal la salut á la cara'l trau

1 font, 1864.
Ref. Dòna á enténdrer que la cara denota la salut.
Equivalent en castellà: El bien ó el mal á la cara sale.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Bè», p. 198. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Dòna á enténdrer que la cara denota la salut.
Equivalent en llatí: In frontibus animi indicia praelenguntur.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Bè», p. 198. Hermanos Espasa, Editores.