Paremiologia catalana comparada digital

El cor m'ho diu

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1910.

El cor m'ho diu

3 fonts, 1910.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0009 «140 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358113». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Equivalent en castellà: Me lo da el corazón.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. D», p. 169. Imp. de J. Horta.
Tenir un pressentiment.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «cor», p. 32. Editorial Millà.

El cor m'ho deia

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Cor», p. 905. Editorial Selecta-Catalonia.

El cor me diu que...

1 font, 1933.
Pressentiments.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 451. Societat Castellonenca de Cultura.