Paremiologia catalana comparada digital

El diner no té olor

17 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1938.

El diner no té olor

10 fonts, 1988.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La riquesa», p. 73. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 69. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 62. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 427. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 5. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 34. Seuba Edicions.

Els diners no fan olor, però tothom els en sent

4 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 54. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1163. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 429. Edicions 62.

Els diners no fan pudor

2 fonts, 1985.
Vol dir que els diners són acceptats i estimats, sense mirar-ne la procedència, bona o dolenta.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Diners», p. 84. Editorial Pòrtic.
La frase vol dir que els diners, vinguen d'on vinguen i com vinguen, sempre són desitjats i estimats. La frase l'hem vista a tribuïda a l'emperador Tiberi (Claudi Neró T., Roma 42 aC - Capri 37 dC) i a Jaume I (Montpeller 1208 - Alzira 1276). En ambdós casos, en resposta a algun dels seus fills que els recriminen els impostos sobre l'orina i sobre la femta o excrements per adobar la terra.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol III: L'economia domèstica i altres coses. 3.3. Els diners», p. 57. Eixam Edicions.

Es doblers no fan olor

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. E», p. 164. Consell de Mallorca.