Paremiologia catalana comparada digital

Déu l'hagi perdonat!

52 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1839.

Déu l'hagi perdonat

18 fonts, 1864.
Sinònim: v. Al cel sia.
Equivalent en castellà: Dios lo tenga en su santa gloria.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 30. Edicions 62.
Es diu generalment d'un difunt a qui se li retreu qualque falta.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Dites», p. 266. Editorial Moll.
Es diu d'una persona morta.
El pare, al cel sia, ens va fer estudiar.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules. La mort», p. 387. Editorial Gregal.
Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi (2018): Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu «La literatura de la mort. Paremiologia de la mort. Dites, refranys i frases fetes. Pietoses», p. 45. Edicions Morera.
Imprecació tradicional per a referir-se a algú que ha mort.
Mon pare, Déu l'hagi perdonat, ja no ens pot ajudar.
Sinònim: Al cel sigui.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Déu», p. 158. Llibres de l'Index, S.A.
Pietoses. De: Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi.
Font: Fins aquí hem arribat (Ed. Morera, Barcelona, 2018).
Catorze (2021): Catorze «Tast editorial. Fins aquí hem arribat - https://www.catorze.cat/biblioteca/fins-aqui-hem-arribat-94223/». Web.
D'un mort.
Lloc: Constantí.
Cerdà Massó, Ramon (2017): Parla i costums del Constantí dels quaranta i cinquanta. Assaig de dialectologia fractal «7.2 Locucions», p. 141. Ajuntament de Constantí.
Per anomenar a una persona difunta.
COR / Vera Grau, Idali (2021). Correu electrònic.
Fórmula aplicada en anomenar els difunts / expressió que es diu d'un mort / per a expressar respecte en anomenar un difunt.
En Josep, Déu l'hagi perdonat, era cosí del meu pare / El pare, Déu l'hagi perdonat, ho feia així.
Font: R-M / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Mort (adj.)». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. D», p. 158. Consell de Mallorca.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 2. Web.
Expressions d'us en parlar dels difunts.
Lloc: Cat., Bal., Val.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Enterrament», p. 75. Edicions Polígrafa.
Quan li donen la notícia d'alguna defunció.
Sinònim: Déu l'hagi perdigonat (forma còmica i estrafeta).
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLII. Més expressions del pare», p. 156. Llibres de l'Index, S.A.
Quan li van comunicar la notícia del traspàs del regidor, va dir: «Déu l'hagi perdonat».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 147. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B4) Encomanacions funeràries», p. 16. Editorial Acebo.
Es diu retraient ses faltes d'un que ja és mort.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. D. Variats», p. 41. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Fórmula aplicada en anomenar els difunts.
Sinònim: Al cel sia, en pau descansi.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «D», p. 70. Edicions 62.
Ja sabeu, mare, / que de fer els diputats avui és dia, / i sabeu que sempre deia el pare, / Déu l'hagi perdonat, que jo ho seria.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): L'Esquella de la Torratxa. Gatada en dos actes, en vers i en català del qu'ara's parla «Acte primer. Escena XIII». Manuscrit.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 139. Museu Arxiu de Sentmenat.

Déu l'hagi perdonat!

4 fonts, 1926.
En anomenar una persona difunta, és costum afegir al nom alguna invocació a l'ajut diví.
La noia… no té pare ni mare; Déu els hagi perdonats, Oller Papallona, 8.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Loc. V. d)». Editorial Moll.
Sinònim: Déu lo perdó!
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «Lo que es diu parlant… de Déu», p. 19. Terra Nostra.
Altres expressions també usades a casa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIII. Les exclamacions de casa», p. 172. Llibres de l'Index, S.A.
Es diu d'un mort.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «exclamacions», p. 54. Editorial Millà.

Que Déu l'hagi perdonat

3 fonts, 1961.
Equivalent en castellà: Que Dios haya, ¡que Dios lo recoja en su seno!
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 187. Editorial Pòrtic.
Equivalent en castellà: ¡Que en gloria esté!
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 80. Editorial Diàfora.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 37. Autoedició.

Déu l'hagi ben perdonat

2 fonts, 1988.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «De Déu i el dimoni», p. 176. Cossetània Edicions.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 207. Editorial Millà.

Déu lo perdó

2 fonts, 1926.
Fórmules amb què expressem el desig de no caure en desgràcia de Déu per alguna cosa que considerem mal feta.
Als qui lluytant moriren, Déu los perdó, Orlandis Poes. 27.
Sinònim: Déu me perdó.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Perdonar Loc. b)». Editorial Moll.
Fórmules pietoses que s'usen en anomenar algun difunt.
Lo pare—que Déu perdó—la guardava, Vilanova Obres, xi, 117.
Sinònim: Déu l'haja perdonat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Perdonar Loc. c)». Editorial Moll.
Al Baridà, que Déu l'hagi perdonat.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Expressions que es diuen sovint», p. 196. Salvat, S.A. de Ediciones.

Déu ha pagat, Déu ha perdonat

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «V. El món sobrenatural. Déu», p. 138. Garsineu Edicions.

Déu l'hagi perdonada

1 font, 2021.
Quan la meva Balbina era viva, Déu l'hagi perdonada, hi veníem cada setmana, peti qui peti; però, des que ella em falta, se'm fa costa amunt, no hi puc fer més.
Lloc: El Vendrell.
Fontana i Tous, Joan; Nogueiro Braña, Noèlia (2021): Helena «Abril 2001», p. 8.

Déu l'hagi perdonat qui el (o qui la, qui ho) va fer

1 font, 1985.
Vol dir que una obra o un objecte qualsevol daten de molts anys.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Déu», p. 82. Editorial Pòrtic.

Déu l'haigue amparat!

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 236. Manuscrit.

Déu l'haixca perdonat!

1 font, 1933.
Referint-se a un difunt.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno I (Enero-Febrero de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). D», p. 92. Societat Castellonenca de Cultura.

Déu l'haja (o l'hagi) perdonat

1 font, 2024.
Fórmula pietosa per a referir-se a una persona difunta.
Sinònim: Al cel sigui.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Perdonar», p. 348. Llibres de l'Index, S.A.

Déu l'haja abandonat

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.

Déu l'haja abraonat

1 font, 1994.
Antiga frase amb què donaven el condol.
Lloc: País Valencià.
Font: VCE.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.4.1. La mort. Frases de condol i de dolor», p. 147. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Déu l'haja perdonat

1 font, 1926.
Fórmules pietoses que s'usen en anomenar algun difunt.
Tenia (Déu l'haja perdonada) una senyora que es podia posar dins una escaparata, Vilanova Obres, iv, 129.
Sinònim: Déu lo perdó.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Perdonar Loc. c)». Editorial Moll.

Déu l'haja perdonat!

1 font, 2003.
Es diu per recordar els difunts.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «D», p. 56. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Déu l'hajo perdonat

1 font, 1995.
Fórmula aplicada en anomenar difunts.
Font: ME, CL, CR, FX, G, MR, N, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 141. Instituto de Estudios Turolenses.

Dèu lo haja perdonad

1 font, 1839.
Expr. ab que se manifèsta lo desitj de que algun difunt estigue en la gloria.
Equivalent en castellà: Dios le haya perdonado.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se manifèsta lo desitj de que algun difunt estigue en la gloria.
Equivalent en francès: Dieu veuille avoir son âme.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se manifèsta lo desitj de que algun difunt estigue en la gloria.
Equivalent en italià: Dio l'abbia in gloria.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se manifèsta lo desitj de que algun difunt estigue en la gloria.
Equivalent en llatí: In pace requiescat.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.

Déu lo perdó o Déu l'hagi perdonat

1 font, 2021.
Lo que es diu parlant de Déu. Ce que l'on dit en parlant… du Bon Dieu.
Lloc: Rosselló.
Correu / Vera Grau, Idali (2021): Correu. Correu electrònic.

Déu lo perdó!

1 font, 1986.
Sinònim: Déu l'hagi pèrdonat!
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «Lo que es diu parlant… de Déu», p. 19. Terra Nostra.

Deu que l'haja perdonat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 63. Editorial Arte y Letras.

Que Déu l'hagi ben perdonat

1 font, 1980.
La Natàlia em recorda el meu pare, al cel sigui, el vell i rònec Miralpeix, que Déu l'hagi ben perdonat, que aquest sí que ho necessita.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «La novel·la de l'hora violeta. 1964», p. 115. L'Avui / El Punt Avui.

Que Déu l'hagi perdonat, da

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Que Dios haya, que en gloria esté.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. Q», p. 212. Imp. de J. Horta.

Que Déu l'haja perdonat!

1 font, 2003.
Es diu per recordar els difunts.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «D», p. 57. Institut d'Estudis del Baix Cinca.