Paremiologia catalana comparada digital

El dir de la gent

12 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1803.

El dir de la gent

5 fonts, 1949.
L'opinió dels altres / allò que diu la gent en general, principalment les murmuracions.
Són una parella exemplar, però, segons el dir de la gent, fan coses estrafolàries; es refereixen a llurs costums orientals / Fa massa cas del dir de la gent.
Sinònim: El què diran, veus volanderes, bum-bum, rum-rum.
Font: R-M / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Enraonies». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Si un s'escoltés el dir de la gent, mai no gosaria fer res.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 56. Llibres de l'Index, S.A..
L'opinió dels altres.
Sinònim: Les enraonies, les xafarderies, les parleries, les murmuracions.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «E», p. 141. Edicions 62.
Tafanejar: murmuracions.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 90. Edicions 62.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Sisena tongada. Gent», p. 906. Editorial Selecta-Catalonia.

El dir de la gènt

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: El decir de las gentes.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dir», p. 265.
Equivalent en llatí: Hominum, vulgi censura, obtrectatio.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dir», p. 265.

Lo dir de la gènt

1 font, 1839.
La nota que la gènt pod posar en alguna acció.
Equivalent en castellà: El decir de las gentes.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dir», p. 734. Impremta de Josep Torner.
La nota que la gènt pod posar en alguna acció.
Equivalent en llatí: Fama, rumor.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dir», p. 734. Impremta de Josep Torner.
La nota que la gènt pod posar en alguna acció.
Equivalent en italià: Il grido pubblico.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dir», p. 734. Impremta de Josep Torner.
La nota que la gènt pod posar en alguna acció.
Equivalent en italià: Il popular rumore.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dir», p. 734. Impremta de Josep Torner.
La nota que la gènt pod posar en alguna acció.
Equivalent en francès: Le bruit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dir», p. 734. Impremta de Josep Torner.