Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1033. Editorial Selecta-Catalonia.
El llop i el volpell tots són d'un consell
10 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1900.
El llop i el volpell tots dos són d'un consell
2 fonts, 1951.
El llop i el volpell / tots dos són d'un consell
1 font, 1969.
El llop i el volpell ambdós són d'un consell
1 font, 2003.
NN: Volpell: adjectiu antic amb significat de covard, poruc. Voep: guineu.
El llop i el volpell tots són d'un consell
1 font, 1951.
En alguns refranys sobreviuen alguns mots perduts de la parla comuna, que resten fossilitzats «volpell», nom arcaic de la guineu.
El llop i el volpell, / tots dos són d'un consell
1 font, 1932.
El llop i el volpell, ambdós són d'un consell
1 font, 1992.
El llop i el volpell, tots dos són d'un consell
1 font, 1987.
Lo llop e lo volpell, abdos són d'un consell
1 font, 1900.
Sinònim: Çò que plau al llop plau a la lloba | Si lo ruch porta picarol, la somera també-n vol.
Lo llop y lo volpell / abdós són d'un consell
1 font, 1910.
Volen dir que entre gent d'igual pelatge sol haverhi conformitat de gustos.
Sinònim: Lo que plau al llop, plau a la lloba.
Equivalent en castellà: El lobo y la vulpeja / ambos son de una conseja.