Paremiologia catalana comparada digital

A fer punyetes

142 recurrències en 52 variants. Primera citació: 1910.

Anar-se'n a fer punyetes

15 fonts, 1980.
Fer-se malbé una cosa, anar malament un assumpte.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. Reblincades, estrebades i carns esqueixades», p. 84. Editorial Gregal.
Fer-se malbé una cosa, desaparèixer.
Tot el negoci se n'ha anar a fer punyetes.
Equivalent en castellà: Irse a hacer puñetas.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Punyeta», p. 193. Enciclopèdia Catalana.
Fer-se malbé una cosa, desaparèixer.
Per falta de gent tot se'n va anar a fer punyetes / Tot el negoci se n'ha anat a fer punyetes.
Sinònim: Anar-se'n a terra, anar-se'n a l'aigua, tornar-se aiguapoll, anar-se'n a can Pistraus, anar-se'n al carall, anar-se'n a rodar, anar-se'n a pastar fang, anar-se'n a perdre oli, anar-se'n a la merda.
Font: R-M / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Fracassar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Fer-se malbé una cosa, desaparèixer.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Xixona (Alacantí).
López Coloma, Fabián (2010): Expressions xixonenques. Web.
Lloc: Benimantell.
Martines Peres, Josep; Martines Peres, Vicent; Martínez Solbes, Juan P (2012): Conéixer Benimantell «01. Llengua i literatura 01.2. Una rosa de paper: Documents etnopoètics de Benimantell», p. 39. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Li va dir que se n'anés a fer punyetes i que no destorbés més.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 120. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: Veg. Anar-se'n a can Pistraus.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «punyeta». Editorial Barcanova.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Acabar malament.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Afer: finalització», p. 110. Edicions 62.
Hi ha moltes coses per discutir, cal fer un dic davant dels grimpadors del partit, formar quadres obrers perquè no se'n vagi a fer punyetes l'esperit revolucionari.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «L'hora dispersa (Ells i la Norma). I», p. 159. L'Avui / El Punt Avui.
Amb «La nit del lloro» tot això se'n va anar a fer punyetes.
San Martín Janer, Marcel (2023): L'enèsima confabulació d'imbècils «El dia D», p. 156. Alberti Editor.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. A», p. 23. Edicions Víctor.
Santaló, Ester (2024): «https://x.com/santaloester/status/1819652835958505785». Twitter.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

A fer punyetes

14 fonts, 1910.
Si se n'ix de mare, el poden enviar…
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XI. Barreja de floretes i conseqüències», p. 99. Autoedició.
Enviar qualcú on no mos pugui molestar.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1995): S'Unió de S'Arenal, 101 «Espigolant dins l'antigor (II). Mots i dites», p. 22. S'Unió de S'Arenal.
Sinònim: Enviar a pastar fang | Enviar que el moqui la iaia | Engegar a fer punyetes | Engegar a fregir espàrrecs | Engegar a dida.
Equivalent en castellà: Mandar al cuerno.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Bassa Pasqual, Jaume (2015): Emporion Revista Digital, Núm. 105 (setembre del 2015) «Proverbis, refranys i frases fetes - https://emporion.org/proverbis-refranys-i-frases-fetes-8/». Web.
Anar-se'n en orris.
La sensibilitat dels barcelonistes, a fer punyetes.
Sinònim: A la merda.
Equivalent en castellà: A hacer puñetas.
Borràs Manlleu, Jordi (1994): Avui «Esports. Bústia. Cruyff renova», p. 38. L'Avui / El Punt Avui.
Termes fossilitzats.
Cardoso, Mercè (2022): «https://twitter.com/marcedelbaix/status/1531725219257323520». Twitter.
A fer punyetes el calendari del treballador.
Farràs, Jaume (2006): «La setmana del festiu mega entrepà, amb dieta s'ha d'acompanyar». Nació Digital.
La primera accepció de punyeta en català és 'masturbació'. Podria ser que la frase «ves a fer punyetes» fos com la similar en castellà «ve y te la cascas»; la segona accepció li dóna el significat de 'qualsevol cosa que molesta o inútil'
Equivalent en castellà: Ve y te la cascas.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Punyetes», p. 255. Brau Edicions.
«Dichos…» explica que les «puñetas», en català «punyets», són els punys o bocamànigues fets de brodats i puntes que duen les togues de jutges i magistrats i també els vestits dels nobles de l'època. En aquells temps, aquestes puntes es feien als convents i a les presons per les dones allà tancades, per tant el significat podria ser «ves i et tanques» o «tanca't i desapareix».
Equivalent en castellà: Ve y te la cascas.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Font: Dichos y frases hechas.
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Punyetes», p. 255. Brau Edicions.
─A fer punyetes tota la família! ─explotà Margaret─.
Forster, E. M. (1910): Howards End «VIII», p. 67. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 123. Universitat Autònoma de Barcelona.
Engegar algú.
Sinònim: A pastar fang.
Optimot (2022): «https://twitter.com/optimotcat/status/1488083006556364801». Twitter.
Sinònim: A la merda.
Oral (1995). Font oral.
Vols dir que això són verats i sardina? Calla, cony! —li contesta, que em fotràs sa calada a fer punyetes.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «Vorejant la costa», p. 107. La Costa Publicacions.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 113. Onada Edicions.
-A fer punyetes el ja-saps-què. Aquelles quatre petites bruixes d'allà fora saben el què sense tanta comèdia…
Sharpe, Tom (1984): Wilt, més que mai «4», p. 53. Columna Edicions.

Engegar a fer punyetes

14 fonts, 1987.
Sinònim: Enviar a pastar fang | Enviar que el moqui la iaia | A fer punyetes | Engegar a fregir espàrrecs | Engegar a dida.
Equivalent en castellà: Mandar al cuerno.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Bassa Pasqual, Jaume (2015): Emporion Revista Digital, Núm. 105 (setembre del 2015) «Proverbis, refranys i frases fetes - https://emporion.org/proverbis-refranys-i-frases-fetes-8/». Web.
Enviar algú de males maneres.
Sinònim: Engegar a dida.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. Reblincades, estrebades i carns esqueixades», p. 84. Editorial Gregal.
Quan engeguem algú a fer punyetes l'enviem a fer una feina entretinguda i costosa, ja que les punyetes eren uns adorns que antigament es portaven a les bocamànigues, fetes amb brodats i puntilles.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Algunes notes sobre dites», p. 47. Autoedició.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Les dones al carrer», p. 27. Autoedició.
Deixar córrer tot el que fèiem, desistir. Engegar algú tal com «engegar a fer punyetes».
Sinònim: Engegar a fer pulicis.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Diguem el que volem dir. Frases fetes i altres expressions comentades», p. 170. Brau Edicions.
Miri, sap què? Vagi-se'n a fer punyetes, que ja miraré en alguna altra entitat!
Ferrerons, Jordi (1995): Avui «Enraonar. Aleatori aliatge», p. 36. L'Avui / El Punt Avui.
Expulsar a algú violentament.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «E», p. 68. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Davant de la seva insistència impertinent, el secretari va decidir engegar-lo a fer puinyetes.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 160. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: Engegar a passeig, engegar a dida.
Equivalent en castellà: Enviar a hacer puñetas.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 102. Editorial Claret.
Era vaenta, i prou independent per engegar a fer punyetes u duc tossut i ploraner que va voler convertir-la en duquessa.
Pàmies, Sergi (1992): L'instint «I», p. 81. Edicions dels Quaderns Crema.
En realitat no vol discutir. Sap que té prou motius per engegar-lo a fer punyetes (el caçatalents, la Clàudia i fins i tot el caçador ho estan esperant), pero no troba la manera.
Pàmies, Sergi (1992): L'instint «II», p. 152. Edicions dels Quaderns Crema.
Aviar algú que és molest.
Sinònim: Veg. Tancar la porta pels nassos | Veg. tb. Treure's del davant.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 94. Edicions 62.
Engegar a algú que no t'interessa.
Lloc: Empordà.
Sabater i Costa, Robert (2021): D'abantes a Xurrencai. El parlar de l'Empordà «Frases fetes. E», p. 76. Gorbs Comunicació i Edicions.
De quin peix parles? Perquè si pregunto a n'en què són someres a tall de conyeta, m'engegarà a fer punyetes.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «Vorejant la costa», p. 98. La Costa Publicacions.
Totes aquestes frases s'usen per despatxar algú de mala manera.
Sinònim: Engegar a la merda | Engegar al carall o carai | Engegar a fregar | Engegar a fregir raves | Engegar a fregir espàrrecs | Engegar a prendre pel cul | Engegar a passeig | Engegar a prendre pel sac | Engegar a dida | Engegar a la mare que et va parir.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 49. Curbet CG Edicions.

Anar a fer punyetes

13 fonts, 1984.
Termes fossilitzats.
Albert, Darío (2022): «https://twitter.com/darioalbert6/status/1531954104926638086». Twitter.
Les punyetes eren els punys de les camises dels advocats, magistrats i jutges, fetes amb brodats i puntetes. Era una feina lenta i complicada, en què calia invertir-hi moltes hores. Per això, quan enviem algú a fer punyetes, és com si l'enviéssim a un lloc apartat perquè s'entretingui amb qualsevol cosa i no molesti més.
Faves comptades (2016): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/BLiIeLCgjFE/». Instagram.
Vagi-se'n a fer punyetes, home!
Ferrerons, Jordi (1995): Avui «Enraonar. Un pessic de diplomàcia», p. 28. L'Avui / El Punt Avui.
Termes fossilitzats.
Garcia Codina, Oriol (2022): «https://twitter.com/oriolgcodina/status/1531868759165648901». Twitter.
Les punyetes eren els elements decoratius que portaven els advocats i magistrats, i com que en aquesta professió molts raonaments són enrevessats i incomprensibles, ha quedat aquesta expressió popular per engegar algú al carall amb els seus raonaments.
Giménez i Fajardo, Toni (2020): Ars Brevis, 26 «Etimologies paremiològiques - https://raco.cat/index.php/ArsBrevis/article/download/388376/481874/», p. 76. Universitat Ramon Llull.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «15. No ve d'un pam», p. 155. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 204. Editorial Millà.
Allà on no volia anar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. A. Anar», p. 24. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Per enviar la gent a dida. D'abast més general.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «I. A pastar fang del delta!», p. 38. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Fer-se malbé.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Fets abstractes. Resultats», p. 49. Edicions 62.
Tot no. Moltes empreses se n'han anat a fer punyetes.
Solsona, Ramon (1995): Avui «Enraonar. Places roges», p. 32. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «VIII. Més refranys per afegir», p. 79. Autoedició.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 136. Museu Arxiu de Sentmenat.

Enviar a fer punyetes

10 fonts, 1982.
Desentendre's d'algú o de quelcom desagradable.
No parava d'anà-li al radere fins que el va envià a fé punyetes!
Lloc: Constantí.
Cerdà Massó, Ramon (2017): Parla i costums del Constantí dels quaranta i cinquanta. Assaig de dialectologia fractal «7.2 Locucions», p. 142. Ajuntament de Constantí.
Equivalent en castellà: Mandar a la porra.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 223. Editorial Diàfora.
Faves comptades (2016): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/BIJ0QbcAHkM/». Instagram.
Vés a fer punyetes, Amedo!
Ferrerons, Jordi (1995): Avui «Enraonar. GALnestoltes», p. 40. L'Avui / El Punt Avui.
Despatxar de mala manera.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «E», p. 69. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 126. Universitat Autònoma de Barcelona.
I substituint la terrible expressió 'enviar a fer punyetes' per derivar.
Marquès, Josep-Vicent (1995): Avui Diumenge «diccionari arqueològic. Serveis socials», p. 19. L'Avui / El Punt Avui.
Despatxar algú de mala manera.
Font: CO, CL, CR, FI, FX, G, ME, MR, N, TV, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 144. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. E», p. 32. Edicions Víctor.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 115. Onada Edicions.

A fer punyetes!

9 fonts, 1969.
Expressió per menysprear quelcom.
Si no em vols fé cas, veste'n a fé punyetes!
Lloc: Constantí.
Cerdà Massó, Ramon (2017): Parla i costums del Constantí dels quaranta i cinquanta. Assaig de dialectologia fractal «7.2 Locucions», p. 135. Ajuntament de Constantí.
Au, a fer punyetes!
Ferrerons, Jordi (1995): Avui «Enraonar. L'emigrant», p. 36. L'Avui / El Punt Avui.
A fer punyetes, home! Ja n'estic farta, em sents? Farta!
Ferrerons, Jordi (1995): Avui «Enraonar. Sr. i Sra. González, Principal…», p. 32. L'Avui / El Punt Avui.
Vostè el que és és un desgraciat! A fer punyetes, home!
Ferrerons, Jordi (1996): Avui «Enraonar. Tintín a Euskadi», p. 40. L'Avui / El Punt Avui.
Eufemisme que amaga la masturbació.
La noia el va enviar a fer punyetes.
Sinònim: Enviar a fer punyetes.
Gomà, Enric (2021): La tarda de Catalunya Ràdio «Per què diem «collons!»?». Catalunya Ràdio.
¿Et refereixes a l'aparell judicial? A fer punyetes! L'última cosa que aquest país vol pes posar els turistes i els lladres davant per davant…
Highsmith, Patricia (1969): El tremolor de l'engany «XV», p. 144. L'Avui / El Punt Avui.
Que se'n vagin a fer punyetes!
Highsmith, Patricia (1969): El tremolor de l'engany «XVII», p. 160. L'Avui / El Punt Avui.
Engegar algú de mala manera.
Ja n'estic tip d'escoltar-te. A fer punyetes!
Sinònim: A pastar fang!; A fer gàrgares!
Equivalent en castellà: ¡A hacer puñetas!; ¡A la porra!
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «punyeta». Editorial Barcanova.
Lloc: Girona (Gironès).
Valsalobre, Pep (2012): Melancholia «El tòpic: el català actual és una llengua pobra en expressions populars (i III)». Web.
Abreviació de «vés a fer punyetes!». Es diu també quan alguna cosa s'ha perdut i hom hi renuncia.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «A», p. 28. Editorial Trabucaire.

Fer punyetes

3 fonts, 1993.
Pràctica sexual que consisteix a introduir el puny dins de l'anus.
Argot bord (2012): Argot bord «Locucions i frases fetes - http://argotbord.blogspot.com/search/label/.locucions%20i%20frases%20fetes.». Blogger.
Una explicació edulcorada és la dels punys dels vestits dels jutges.
Gomà, Enric (2021): La tarda de Catalunya Ràdio «Per què diem «collons!»?». Catalunya Ràdio.
Fer punyetes també s'ha dit que és quan ajuntes les mans i vas fent girar els dits polzes sense entrellaçar-los.
Gomà, Enric (2021): La tarda de Catalunya Ràdio «Per què diem «collons!»?». Catalunya Ràdio.
Quina mala passada m'has fet. M'has engegat el sacerdoci a fer punyetes.
Solsona, Ramon (1993): Les hores detingudes «L'amant», p. 155. Edicions dels Quaderns Crema.

Vés a fer punyetes!

3 fonts, 1985.
Sinònim: V. Fer botifarra.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Botifarra», p. 44. Editorial Pòrtic.
Vés a fer punyetes!, ja no et fotràs més rogers.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2008): Els nostres peixos. Captures i experiències «Cefalòpods. Pop roquer. Pop mesquer. Pop blanc. Popa», p. 132. La Costa Publicacions.
Es diu a una persona per tal d'engegar-la de mala manera. «Fer-se la punyeta» és, en sentit directe, masturbar-se.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «U-V», p. 171. Editorial Trabucaire.

Vés-te'n a fer punyetes

3 fonts, 1985.
Emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera.
Estic molt enfadat amb tu, vés-te'n a fer punyetes / A fer punyetes, ja m'espavilaré sol!
Sinònim: Vés-te'n al diable, vés-te'n a rodar, vés-te'n a la quinta forca, vés al cony de ta mare, vés-te'n a parir panteres, engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Engegar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Vés-te'n a enganyar Déu! | Vés-te'n a dida | Vés-te'n a pastar fang | Vés-te'n a parir panteres | Vés-te'n al cony de ta mare | Vés-te'n a prendre vent.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B18) Modismes. Expressions d'altres formes», p. 44. Editorial Acebo.
Fer la mà / Fer punyetes: Masturbar-se un home. El llengut J. Bernat i Baldoví (Sueca 1809'1864), en el desvergonyit «El virgo de la Visenteta» diu: «Recontrafotre que [quina] feta / que m'ha passat esta nit; / tenint la dona en lo llit / m'[he] hagut de fer la punyeta!». I en alguna part de la seua obra, Quevedo (Francisco de Q., 1580-1645) diu que «puñetero es el que se amanceba con su mano».
Sinònim: Vés-te'n a fer la mà.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 149. Eixam Edicions.

Anar-se'n (una cosa) a fer punyetes

2 fonts, 1996.
Tindre mal acabament.
Per falta de públic la funció se'n va anar a fer punyetes.
Sinònim: Anar-se'n (una cosa) a fer la mà | Llançar-se a perdre | Fer-se pols | Acabar com Camot.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 24. Diputació de Castelló.
Tenir mal acabament.
Sinònim: Veg. Tornar-se aiguapoll 2.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 32. Edicions 62.

Engegar algú a fer punyetes

2 fonts, 1996.
Aviar algú que és molest.
Equivalent en castellà: Mandar a alguien a hacer puñetas.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 36. Edicions 62.
Bicicleta.
Sinònim: Engegar algú a pastar (fang) | Engegar algú al canyet.
Equivalent en gallec: Mandar a alguén a buscar herba para a bicicleta.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 52. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Boria.
Vam intentar estar-nos-en, però el vam acabar engegant a fer punyetes.
Sinònim: Engegar algú a pastar (fang) | Engegar algú al canyet.
Equivalent en gallec: Mandar a alguén á boria.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 53. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Biosbardos.
Sinònim: Engegar algú a pastar (fang) | Engegar algú al canyet.
Equivalent en gallec: Mandar a alguén aos biosbardos.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 53. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

Vés a fer punyetes

2 fonts, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Frases fetes», p. 10. PDF.
Lloc: Nonasp.
Llop, Merche (2009): L'Eixam. La revista de l'Associació Amics de Nonasp, any 13, núm. 14 (juliol de 2009) «Frases fetes», p. 10. Associació Amics de Nonasp.

Veste'n a fer punyetes

2 fonts, 2007.
Enviar a Passejar.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Enviar a passejar.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

—Ves a fer punyetes!

1 font, 2024.
Expressions per engegar a dida.
Sinònim: Engegar a dida.
La Neus (2024): «https://x.com/neusparce/status/1806412431658225819». Twitter.

Anar (o anar-se'n) a fer punyetes

1 font, 2000.
[Emprat en forma imperativa per engegar algú de mala manera].
Vés a fer punyetes.
Equivalent en castellà: Irse a hacer puñetas.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Punyeta», p. 193. Enciclopèdia Catalana.

Anar cagant punyetes

1 font, 2008.
Anar maldient.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.2. Actes fisiològics. Dites», p. 341. Editorial Moll.

Anar-se'n (o engegar, o enviar) a fer punyetes

1 font, 2000.
Sinònim: Anar-se'n (o engegar, o enviar) a la quinta punyeta.
Equivalent en castellà: Irse (o mandar) a hacer puñetas | Irse (o mandar) al quinto pino.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «II. Variantes fraseológicas. 1. Una construcción prefabricada admite la sustitución léxica de algunos de sus componentes (afectan al grupo verbal y nominal)», p. 187. Estudios Románicos.

Anar-se'n a fer punyetes (una cosa)

1 font, 1997.
Acabar malament.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Punyeta f.», p. 274. Edicions 62.

Anar-se'n una cosa a fer punyetes

1 font, 1996.
Tenir mal acabament.
Equivalent en castellà: Irse una cosa a hacer puñetas, irse una cosa al carajo.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 17. Edicions 62.

Arrea a fer punyetes

1 font, 2002.
Sinònim: Arrea a pastar fang | Arrea a cagar | Arrea a fer la mà.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb els espais», p. 90.

Aviar a fer punyetes

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Punyeta», p. 495. Autoedició.

Corre a fer punyetes! —Les compre fetes

1 font, 2012.
Expressió per a perdre de vista algú que ens molesta, o ens causa enuig, i la resposta immediata de l'interlocutor.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

Engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes

1 font, 2004.
Desentendre's d'algú o d'alguna cosa de mala manera / aviar algú que és molest / engegar algú de mala manera.
Li va dir que no en volia saber res i el va engegar a fer punyetes / Quan les coses em van tan malament engegaria la feina a fer punyetes / Saps què? A fer punyetes! No vull fer aquesta tasca que m'han encarregat de rebot.
Sinònim: Enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang, vés-te'n a fer punyetes, enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, engegar (algú) a fregir raves, engegar (algú o alguna cosa) a parir panteres, engegar (algú) a tomar vent.
Font: R-M / * / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Engegar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Engegar (algú) a fer punyetes

1 font, 1997.
Expresions despectives, o per treure's algú del davant de mala manera | Acaba: o a pendre pel sac, o a la porra, o a la quinta forca, o al botavant, etc.
Sinònim: Engegar (algú) a dida (o a cagar, o a fer punyetes, o a fregar, o a fregir espàrrecs, o a fregir raves, o a pixar, o a la merda, o a pastar fang, o al carall, o al diable, o a fer la mà, o a fer piles, o a passeig, o a pendre pel cul…).
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Engegar v. tr.», p. 140. Edicions 62.
Expresions despectives, o per treure's algú del davant de mala manera | Acaba: o a pendre pel sac, o a la porra, o a la quinta forca, o al botavant, etc.
Sinònim: Engegar (algú) a dida (o a cagar, o a fregar, o a fregir espàrrecs, o a fregir raves, o a pixar, o a la merda, o a pastar fang, o al carall, o al diable, o a fer la mà, o a fer piles, o a fer punyetes, o a passeig, o a pendre pel cul…).
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Engegar v. tr.», p. 140. Edicions 62.

Engegar (o Enviar) a fer punyetes

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Engegar a dida.
Equivalent en castellà: Mandar (o Enviar) a hacer puñetas.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «punyeta». Editorial Barcanova.

Engegar (o enviar) a fer punyetes (o a la punyeta)

1 font, 1997.
Desempallegar-se d'algú que molesta.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Punyeta f.», p. 274. Edicions 62.

Engegar a fer punyetes (o piles)

1 font, 1997.
Foragitar.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Mals tractes: donar-los», p. 98. Edicions 62.

Engegar o enviar a fer punyetes

1 font, 2006.
Engegar algú de mala manera.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 50. Curbet CG Edicions.

Enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes

1 font, 2004.
Desentendre's d'algú o d'alguna cosa de mala manera / engegar algú de mala manera.
El va enviar a fer punyetes perquè és un pesat / Es va enfadar i ho va enviar tot a fer punyetes / Si aquesta vegada no li va bé d'anar-hi, a fer punyetes.
Sinònim: Enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang, engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, enviar (algú o alguna cosa) a dida, enviar (algú) a escampar la boira, vés-te'n a fer punyetes.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Engegar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Enviar (algú) a fer punyetes

1 font, 2024.
Despatxar (fer fora).
Sinònim: Enviar (algú) a fer la mà | Enviar (algú) a pastar fang | Enviar (algú) a fer guitzes | Enviar (algú) on brama la tonyina.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Enviar», p. 183. Llibres de l'Index, S.A.

Enviar (o engegar) (algú) a fer punyetes

1 font, 2000.
Engegar-lo de mala manera.
Equivalent en castellà: Mandar a hacer puñetas.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Punyeta», p. 194. Enciclopèdia Catalana.

Enviar (o engegar) algú a fer punyetes

1 font, 2013.
Punyeta.
Vam intentar estar-nos-en, però el vam acabar engegant a fer punyetes.
Equivalent en gallec: Mandar a alguén á boria.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 121. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Punyeta.
Vam intentar estar-nos-en, però el vam acabar engegant a fer punyetes.
Equivalent en gallec: Mandar a alguén a buscar herba para a bicicleta.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 121. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Punyeta.
Vam intentar estar-nos-en, però el vam acabar engegant a fer punyetes.
Equivalent en gallec: Mandar a alguén aos biosbardos.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 121. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

Enviar o engegar a fer punyetes

1 font, 1985.
Engegar, en expressions com les següents.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Enviar», p. 95. Editorial Pòrtic.

Fer punyetes / fer la punyeta

1 font, 2010.
Lloc: Xixona (Alacantí).
López Coloma, Fabián (2010): Expressions xixonenques. Web.

Hala allà, a fer punyetes!

1 font, 1984.
Engegar-lo sense contemplacions.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Variats», p. 91. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Mira noi pots anar a fer punyetes

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 176. Autoedició.

Pot anar a fer punyetes

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 171. Autoedició.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 172. Autoedició.

Pots anar a fer punyetes

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 24. Autoedició.

Se'n va anar tot a fer punyetes

1 font, 2013.
Ve del catalá. Sen va anar tot a la porra. U vam perdre tot).
Lloc: Mequinensa.
Grup de Mequinensa (2013): Paraules, refrans i frases aportades per gent del poble «Locucions adverbials i frases corrents», p. 79. Web.

Tenir ordres d'anar a fer punyetes

1 font, 2019.
Per acabar de manera dràstica amb una discussió. Sol estar acompanyada del popular 'anar a fer punyetes', entre altres maneres d'acabar l'expressió.
Fa estona que mestàs molestant… ja tens ordre sd'anar a fer punyetes.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «O», p. 122. Edicions Baix Empordà.

Tens ordres d'anar a fer punyetes!

1 font, 1985.
Forma d'engegar algú a mal viatge, pròpia del llenguatge grosser. Igualment s'usa la forma el·líptica «Tens ordres…».
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Ordres», p. 159. Editorial Pòrtic.

Tu no has anat mai a fer punyetes?

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «T», p. 144. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Vés (o Vés-te'n) a fer punyetes!

1 font, 2013.
Rañar.
Un altre cop amb la mateixa cançoneta? Vés-te'n a fer punyetes!
Equivalent en gallec: Vaina rañar (ou Vai rañala) (por aí)!
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 83. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

Vés (o vés-te'n) a fer punyetes!

1 font, 2013.
Punyeta.
Un altre cop amb la mateixa cançoneta? Vés-te'n a fer punyetes!
Equivalent en gallec: Vai rañala (por aí)!
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 121. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Punyeta.
Un altre cop amb la mateixa cançoneta? Vés-te'n a fer punyetes!
Equivalent en gallec: Vaina rañar!
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 121. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

Ves a fer moltes punyetes

1 font, 1985.
Sinònim: V. Ves a fer moltes andanes.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Andanes», p. 28. Editorial Pòrtic.

Ves a fer punyeies

1 font, 2022.
Variant fonètica del «fer punyetes» que no es recull al DCVB.
Sinònim: Ves a fer punyetes.
Lloc: Cap del riu Llobregat.
Gazofilaci (2022): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1531961076929024000». Twitter.

Ves a fer punyetes

1 font, 1992.
Expressió de menyspreu.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Expressions populars», p. 171. Servei Local de Català de Tortosa.

Ves a fer punyetes!

1 font, 2017.
Fora! En tots els sentits possibles.
No el podien aguantà més i el van envià a fé punyetes.
Lloc: Constantí.
Cerdà Massó, Ramon (2017): Parla i costums del Constantí dels quaranta i cinquanta. Assaig de dialectologia fractal «7.2 Locucions», p. 152. Ajuntament de Constantí.

Vés-te'n (vagi-se'n, etc.) a fer punyetes!

1 font, 1997.
Frase per a desentendre's d'algú que molesta.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Punyeta f.», p. 275. Edicions 62.

Vesten a fer punyetes

1 font, 2013.
Ve del catalá. Vesten a pastar fang. A la porra.
Lloc: Mequinensa.
Grup de Mequinensa (2013): Paraules, refrans i frases aportades per gent del poble «Locucions adverbials i frases corrents», p. 79. Web.

Voleu anar a fer punyetes?

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. V», p. 124. Consell de Mallorca.

Xe, vés-te'n a fer punyetes!

1 font, 1994.
Despatxar algú que destorba o fa nosa.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.3 Frases fetes i locucions de l'hivern», p. 23. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.