Paremiologia catalana comparada digital

El pobrissó mai no té raó

22 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1968.

El pobre mai no té raó

5 fonts, 1980.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Pobresa», p. 121. Edicions Tres i Quatre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 428. Edicions 62.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 124. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Perquè no té ni mitjans per a defensar-se.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.2. Classes i categories socials. 8.2.1. Els pobres i la pobresa», p. 220. Eixam Edicions.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Diners i negocis», p. 130. J. Huguet Pascual, editor.

El pobrissó mai no té raó

4 fonts, 1968.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 141. Editorial Claret.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 5. Web.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «pobrissó, raó». Web.

El pobrissó, mai no té raó

4 fonts, 1988.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La pobresa», p. 72. Garsineu Edicions.
Relaciona la manca de diners amb la manca de credibilitat i, per tant, amb la impossibilitat que al pobre se li acceptin com a vàlids els seus arguments per dir o fer alguna cosa.
Sinònim: Els diners sempre tenen raó.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 130. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 61. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 428. Edicions 62.

El pobrissó mai té raó

3 fonts, 1979.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pobresa», p. 74. Pagès Editors.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 25. Autoedició.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Visió del món», p. 76. Autoedició.

El pobre mai té raó

2 fonts, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
De: Soleriestruch, Eduard.
Lloc: La Ribera.
Font: Refranyer de la Ribera.
Gómez, Diego (2013): «Refranyer del treball i dels diners - https://www.diarilaveu.com/veu/27665/refranyer-del-treball-i-dels-diners». Diari la Veu.

El probrissó, mai no té raó

2 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

El pobre no té mai raó

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 251. Llibres de l'Index, S.A.

El pobrissó, mai té raó

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.