Paremiologia catalana comparada digital

El porc furga viu i furga mort

13 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1908.

El porc furga viu i furga mort

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1074. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els porcs», p. 162. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Sinònim: El porc dóna morrades fins després de mort.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2864», p. 362. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Altres animals», p. 472. Edicions 62.

El porc mossega viu i mort

2 fonts, 1985.
Refr. Ho diuen en el sentit higiènic i sanitari. Hom creia que la carn de porc no és saludable, espec. a l'estiu, època de l'any en què se'n suspenia la matança.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Porc», p. 180. Editorial Pòrtic, accepció 1.
Refr. Prevé els ramaders i els tractants en bestiar sobre els possibles riscos econòmics que implica la cria i el comerç del bestiar porcí.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Porc», p. 180. Editorial Pòrtic, accepció 2.
Sinònim: Qui té porc, el mossega viu i mort.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2869», p. 364. Columna Edicions.

El pòrc forga viu y forga mòrt

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de juny de 1908, núm. 22», p. 70. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

El pòrc mossega viu i mort

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

El porc mossega, viu i mort

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «4. Del plat a la boca, ningú s'equivoca», p. 49. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

El porc, mossega viu i mort

1 font, 1923.
Vol dir que la carn de porc es forta. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Campdurà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1923): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1801/0002 «Respostes al qüestionari numer 18 sobre el menjar i el beure tradicionals : II. Els àpats - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1348637». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.