Paremiologia catalana comparada digital

El preu fa la venda

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1918.

Es preu fa la venda

5 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XX.- Hizenda (Bossa, butxaca)», p. 305. Institut Menorquí d'Estudis.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Segons el preu, hi ha més o menys compradors.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 429. Edicions 62.
Significa que l'elevació major o menor del preu determina la disminució o l'augment de compradors (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2316 Preu», p. 314. Institut Menorquí d'Estudis.
Més o manco car, se ven.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 220. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

El preu fa la venda

4 fonts, 1992.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 3121», p. 418. Columna Edicions.
Significa que les coses tenen més o menys pressa de demanadors segons que siguin més o menys assequibles.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
El preu afavoreix o decideix que una cosa es venga molt o no gens o que es concloga un tracte o un negoci.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 244. Web.