Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1846», p. 884. Columna Edicions.
El primer càstig és el de la llengua
10 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1918.
El primer càstig és el de la llengua
3 fonts, 1992.
Vol dir que no convé xerrar massa; perquè les indiscrecions perjudiquen el qui les comet (D.). El sinònim està tret de Proverbis, 13,3.
Sinònim: Qui vigila sa boca, guarda sa vida, qui obra els seus llavis, cerca la ruïna.
Lloc: Marina Baixa.
El primer càstig ha d'ésser a la llengua
2 fonts, 1951.
El primer cástig és el de la llengua
1 font, 1999.
Les indiscrecions es paguen.
El primer càstig ha s'ésser a la llengua
1 font, 2006.
Es primer càstic ès es de sa llengo
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Es primer càstig és es de sa llengua
1 font, 1926.
Vol dir que no convé xerrar massa, perquè les indiscrecions sempre perjudiquen el qui les comet.
Lloc: Men.
Es primer càstig, és es de sa llengo
1 font, 1984.
Moltes vegades no se compleix lo que se diu.
Lloc: Menorca.