Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1846», p. 884. Columna Edicions.
El primer càstig és el de la llengua
7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.
El primer càstig és el de la llengua
3 fonts, 1992.
Vol dir que no convé xerrar massa; perquè les indiscrecions perjudiquen el qui les comet (D.). El sinònim està tret de Proverbis, 13,3.
Sinònim: Qui vigila sa boca, guarda sa vida, qui obra els seus llavis, cerca la ruïna.
Lloc: Marina Baixa.
El primer càstig ha d'ésser a la llengua
2 fonts, 1951.
El primer cástig és el de la llengua
1 font, 1999.
Les indiscrecions es paguen.