Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Interès i vàlua», p. 117. Edicions Tres i Quatre.
El que és de mena mai no s'esmena
24 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1928.
Allò que és de mena, mai no s'esmena
5 fonts, 1993.
Malgrat els anys, les persones mantenen els seus defectes sense corregir-los.
Sinònim: El morter sempre fa pudor d'all; El que es pren en els bolquers, en la mortalla es deixa; El que s'aprèn des del bressol, dura més que no es vol; Geni i figura fins a la sepultura; L'aigua sempre corre cap avall;
Equivalent en castellà: El hijo de la gata, ratones mata; Genio y figura hasta la sepultura; La bodega huele al vino que tiene; La cabra siempre tira al monte; Lo que en la leche se mama, en la mortaja se derrama; Lo que se aprende en la cuna, siempre dura.
Equivalent en francès: Chassez le naturel, il revient au galop. [DG: II i XI] - [S&C: 509].
Font: [S&C: 509].
Equivalent en anglès: Nature passes nurture. Nature will have her course. [S&C: 509].
Font: [S&C: 509].
Ens recorda la immutabilitat de les lleis naturals.
Equivalent en castellà: Genio y figura hasta la sepultura. [DG: II i XI].
Font: [S&C: 509].
Se emplea para explicar el comportamiento de algunas personas que, a pesar de los años, mantienen sus defectos sin superarlos ni corregirlos. Está de acuerdo con el verso de La Fontaine, según el cual chacun a son défaut où toujours il revient.
Equivalent en castellà: Lo que la naturaleza da, nadie lo borrará. [S&C: 509].
Font: [S&C: 509].
Continuïtat / Mudança.
Font: [S&C: 509].
Sostenibilitat.
Font: [S&C: 509].
El que és de mena mai no s'esmena
2 fonts, 1997.
No es pot canviar.
El que n'és de mena mai s'esmena
2 fonts, 2011.
El que n'és de mena mai s'esmena.
Qui en ve de mena no té esmena
2 fonts, 2021.
Sinònim: El llop muda les dents, pero o els pensaments.
Lloc: Terres de Ponent.
Sinònim: La cabra que salta, salta i saltarà.
Lloc: Terres de Ponent.
A allò que pervé de mena, costa molt posar-hi esmena
1 font, 2005.
Que pervé de mena: que ho porta la pròpia naturalesa / esmena: correcció, millora.
El que és de mena, mai s'esmena
1 font, 1992.
El que n'és de mena, / mai s'esmena
1 font, 1968.
El qui és de mena mai no s'esmena
1 font, 2001.
S'aplica a algú que canvia de condició, però no de manera de pensar. De: Suetoni.
Equivalent en llatí: Vulpes pilum mutat, non mores.
Font: Ves. 16.3.
Lo qu'es de mena, may s'esmena
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui en ve de mena mai s'esmena
1 font, 2003.
Qui en ve de mena no troba esmena
1 font, 2005.
No es pot variar allò que ve de natural (o que ve de gènera: de generació).
Qui ho du de mena, may s'esmena
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui ho duu de mena, mai s'esmena
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui n'és de mena, no té esmena
1 font, 2007.
Sinònim: Allà on n'hi ha hagut, sempre n'hi queda.