Paremiologia catalana comparada digital

El que és de mena mai no s'esmena

28 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1915.

Allò que és de mena, mai no s'esmena

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Interès i vàlua», p. 117. Edicions Tres i Quatre.
Malgrat els anys, les persones mantenen els seus defectes sense corregir-los.
Sinònim: El morter sempre fa pudor d'all; El que es pren en els bolquers, en la mortalla es deixa; El que s'aprèn des del bressol, dura més que no es vol; Geni i figura fins a la sepultura; L'aigua sempre corre cap avall;
Equivalent en castellà: El hijo de la gata, ratones mata; Genio y figura hasta la sepultura; La bodega huele al vino que tiene; La cabra siempre tira al monte; Lo que en la leche se mama, en la mortaja se derrama; Lo que se aprende en la cuna, siempre dura.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «mena». Editorial Barcanova.
Equivalent en anglès: Nature passes nurture. Nature will have her course. [S&C: 509].
Font: [S&C: 509].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 55. Web.
Ens recorda la immutabilitat de les lleis naturals.
Equivalent en castellà: Genio y figura hasta la sepultura. [DG: II i XI].
Font: [S&C: 509].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 55. Web.
Se emplea para explicar el comportamiento de algunas personas que, a pesar de los años, mantienen sus defectos sin superarlos ni corregirlos. Está de acuerdo con el verso de La Fontaine, según el cual chacun a son défaut où toujours il revient.
Equivalent en castellà: Lo que la naturaleza da, nadie lo borrará. [S&C: 509].
Font: [S&C: 509].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 55. Web.
Equivalent en francès: Chassez le naturel, il revient au galop. [DG: II i XI] - [S&C: 509].
Font: [S&C: 509].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 55. Web.
Continuïtat / Mudança.
Font: [S&C: 509].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 180. Web.
Sostenibilitat.
Font: [S&C: 509].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 187. Web.

El que és de mena mai no s'esmena

2 fonts, 1997.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «mena, esmena». Web.
No es pot canviar.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Herència», p. 78. Edicions 62.

El que n'és de mena mai s'esmena

2 fonts, 2011.
Badia i Pujol, Jordi (2023): «https://twitter.com/jbadia16/status/1736875234786267384». Twitter.
El que n'és de mena mai s'esmena.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Qui dispararà primer? - I», p. 51. Edicions Proa.

A allò que pervé de mena, costa molt posar-hi esmena

1 font, 2005.
Que pervé de mena: que ho porta la pròpia naturalesa / esmena: correcció, millora.
Caterina Albert, Víctor Català (2005): Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari «Glosses a «Quincalla»», p. 90. Edicions 62.

El que és de mena, mai s'esmena

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1421», p. 24. Columna Edicions.

El que n'és de mena, / mai s'esmena

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Esmenar», p. 236. Edicions Polígrafa.

El qui és de mena mai no s'esmena

1 font, 2001.
S'aplica a algú que canvia de condició, però no de manera de pensar. De: Suetoni.
Equivalent en llatí: Vulpes pilum mutat, non mores.
Font: Ves. 16.3.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «3139», p. 178. Enciclopèdia Catalana.

Lo qu'es de mena, may s'esmena

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 156. Editorial Arte y Letras.

Lo que n'és de mena / mai s'esmena

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mena», p. 143. Edicions Polígrafa.

Qui en ve de mena mai s'esmena

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El llinatge», p. 51. Pagès Editors.

Qui en ve de mena no té esmena

1 font, 2021.
Sinònim: El llop muda les dents, pero o els pensaments.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «E», p. 40. Edicions de 1984.
Sinònim: La cabra que salta, salta i saltarà.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «L», p. 69. Edicions de 1984.

Qui en ve de mena no troba esmena

1 font, 2005.
No es pot variar allò que ve de natural (o que ve de gènera: de generació).
Caterina Albert, Víctor Català (2005): Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari «Glosses a «Quincalla»», p. 70. Edicions 62.

Qui ho du de mena, may s'esmena

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 236. Editorial Arte y Letras.

Qui ho duu de mena, mai s'esmena

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 284. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui n'és de mena, mai no s'esmena

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 96. Ajuntament de l'Escala.

Qui n'es de mena, no té esmena

1 font, 2024.
De: Espunyes, Josep.
Equivalent en castellà: Quien tuvo, retuvo.
Font: Dites, locucions i frases fetes de Tresponts avall.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://twitter.com/jbadia16/status/1778897127680184568». Twitter.

Qui n'és de mena, no té esmena

1 font, 2007.
Sinònim: Allà on n'hi ha hagut, sempre n'hi queda.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «41», p. 24. Garsineu Edicions.

Qui-n vé de mena may no s'esmena

1 font, 1915.
Sinònim: Cabra avesada a saltar, salta e saltarà (o fa de mal desavesar).
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Dones - Fémbres», p. 11. Impremta Catalònia.