El que no llaura sec i moll, porta la sogra al coll

9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1933.

El que no llaura sec i moll, porta la sogra al coll

3 fonts, 2007.

Llaurar sec i moll = treballar sempre, en qualsevol temps i condició. El que no demostra ser faener, tindrà sempre la sogra al darrere criticant-lo perquè el benestar o l'infortuni de la seua filla depén d'ell.

Sinònim: Qui no llaura en dur ni moll, tot l'any va amb el sac al coll.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

El que no entrecava dur ni moll, a son sogre porta al coll

2 fonts, 1996.

Lloc: País Valencià.

Lloc: Marina Baixa.

El que no sembra en sec o en moll, el seu sogre el porta al coll

1 font, 1985.

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

El que no treballa ni dur ni moll, a son sogre porta al coll

1 font, 1933.

Per als malfeiners.

Lloc: País Valencià.

Es qui llaura en moll, tot l'any duu s'arada en es coll

1 font, 2008.

Qui no fa les feines del camp en temps oportú, té mala anyada. En canvi: Quan no llaura en moll, tot l'any du s'arada as coll. Per llaurar, abans el terreny ha d'haver rebut algunes pluges.

Es qui llaura pes moll tot l'any du s'arada al coll

1 font, 1993.

Vol dir que qui no llaura en temps oportú, tant si és moll com si es fort, té mala anyada. Vegi's n. 1601 i 2567.