Paremiologia catalana comparada digital

El que parla molt de diner és el que menys en té

18 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1988.

Qui parla molt de diner, és qui menys en té

5 fonts, 1993.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 11. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 26. Seuba Edicions.

El que parla molt de diner és el que menys en té

3 fonts, 1989.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Cal no fiar-se de les aparences i comprovar la realitat de les coses.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 139. Editorial de Vecchi.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 428. Edicions 62.

El que parla molt de diner, és el que menys en té

2 fonts, 1988.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 69. Garsineu Edicions.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 56. Editorial Millà.

El que parla molt de diners, és el que menys en té

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 131. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El qui parla molt del diner és el qui menys en té

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 251. Llibres de l'Index, S.A.

Lo qui «parle» molt de diner, és el que menys en té

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 79. Edicions Salòria.

Qui parla molt de diner és el que menys en té

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La presumpció», p. 100. Pagès Editors.

Qui parla molt de diner és qui més poc en té

1 font, 2007.
Sinònim: Mira de què es vanta i sabràs què li falta.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «356», p. 108. Garsineu Edicions.

Qui parla molt de diner, poc en té

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 93. Edicions Salòria.

Qui parla molt de diners, és el que menys en té

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 70. Garsineu Edicions.

Qui parla molt de diners, és el que més poc en té

1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 72. AJL.