Paremiologia catalana comparada digital

Els diners són rodons perquè vagin a rodolons

15 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1928.

Els diners són rodons perquè vagin a rodolons

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1167. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1163», p. 737. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 429. Edicions 62.

Doblers (els feren rodons perquè redolin)

1 font, 2008.
Dita pròpia de gent malgastadora.
—Es doblers! (deia ell quan qualcú li aconseiava que no gastàs tant), Ell els feren redons a posta, perque redolin (I, 47).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «D», p. 116. Editorial Moll.

El's diner's el's feren redón's pa que regolaren

1 font, 2001.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Castañer Boronat, Francisco (2001): Bon pilot. Bon farinot. Col·lecció de refranys alcoians «E», p. 127. Circulo Industrial de Alcoy.

Els diners (o els duros) són rodons perquè corrin

1 font, 1985.
Ho diuen per justificar la prodigalitat.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Diners», p. 84. Editorial Pòrtic.

Els diners / els van fer rodons / perquè rodolessin

1 font, 1938.
Usats pels mals gastadors i pels disbauxadors per justificar llur fàcil despesa.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Forma», p. 13. Estampa Gràfiques Calmell.

Els diners els fan redons per a que roden

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 136. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Els diners els fan redons, per a que ròden

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 88. Editorial Arte y Letras.

Els diners són plans per apilâ'ls i rodons per a què corrin

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1167», p. 738. Columna Edicions.

Els diners són plans per apilar-los i rodons perquè corrin

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Diner», p. 174. Edicions Polígrafa.

Els diners són plans perquè es deturin

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys i dites «Refranys i dites. El diner», p. 88. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Els diners són rodons perquè rodin

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys i dites «Refranys i dites. El diner», p. 88. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Els diners, els fan redons per a que roden

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 64. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).