Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Els diners van allà on n'hi ha

19 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1928.

Els diners van on n'hi ha

8 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1161. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1169», p. 738. Columna Edicions.
Qui té capital, el pot invertir en negocis per a guanyar-ne més; en canvi, qui té els diners justos per a anar passant, no ho pot fer.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 237. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 258. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 455. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Els interessos, els negocis i l'administració», p. 43. Editorial l'Esquer.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 135. Edicions Víctor.

Els diners van allà on n'hi ha

4 fonts, 1969.
En tocar els diners, cal estar sobre el cas; doncs és massa la gent que a a per totes.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «X. Relacionats amb diners, comptes, posseir, donar, furtar... I les mans», p. 84. Autoedició.
Equivalent en francès: L'argent va là où il y en a.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 316. Robert Morel Editeur.
El diner fa diner.
Equivalent en llatí: Nummus nummum parit.
Font: HW 39114.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1997». Enciclopèdia Catalana.
Les riqueses, avui, van a parar només als rics. De: Marcial.
Equivalent en llatí: Dantur opes nullis nunc nisi divitibus.
Font: 5.81.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «596». Enciclopèdia Catalana.

Els diners van on n'hi han

4 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 52. Estampa Gràfiques Calmell.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 137. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Els diners van a on n'hi ha

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 65. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Els diners van aon més n'hi han

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Refrans originals de Don Manuel Peris Fuentes. E», p. 373. Editorial Arte y Letras.

Els diners van aon n'hi hán

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 88. Editorial Arte y Letras.