Paremiologia catalana comparada digital

Els infants de Nàpols ploren i mengen

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1918.

Els infants de Nàpols ploren i mengen

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Vària», p. 1233. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «I 64», p. 250. Columna Edicions.
Esser un infant molt plorador (D.). S'usa per expressar que ambdues coses són normals en tots els nadons.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1543 Infants», p. 212. Institut Menorquí d'Estudis.

Els infants de Nàpols ploren i mamen (o i mengen)

1 font, 1999.
Són com els altres.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 502. Edicions 62.

Ets infants de Nàpols ploren i mamen

1 font, 2008.
Per significar que tots els infants són iguals.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.2. Edats. Infantesa i vellesa», p. 345. Editorial Moll.

Ets infants de Nàpols ploren i mengen

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVII.- Pobles (nacions, tèrres...). II. Forasters», p. 324. Institut Menorquí d'Estudis.

Ets infants de Nàpols, ploren i maman

1 font, 1984.
Són com ets altres.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobles», p. 264. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.