Paremiologia catalana comparada digital

Embrutar-se les mans

16 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Embrutar-se les mans

12 fonts, 1926.
Vendre's o cometre una mala acció per guanyar diner.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Embrutar Loc. b)». Editorial Moll.
Fer-se reu d'un delicte.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mà Loc. cc)». Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Hacerse reo de algún delito.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 87. Editorial Pòrtic.
Fer-se reu d'un delicte.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Mà», p. 150. Editorial Moll.
Participar en un negoci o afer fraudulent, delictuós, poc honest, etc.
Equivalent en castellà: Ensuciarse las manos.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Embrutar», p. 100. Enciclopèdia Catalana.
Participar en un negoci o un afer fraudulent, delictiu, poc honest, etc.
Suposo que no et vols embrutar les mans participant en aquest negoci fraudulent del teu germà, oi?
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Delinquir». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Cometre una mala acció per guanyar diners.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «M», p. 95. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Participar en un negoci o assumpte fraudulent, delictuós, poc honest, etc.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Robar.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mà 1», p. 9. Edicions Polígrafa.
Loc. v. [LC]. Embrutar 3.
Ha tingut molt de poder i s'ha embrutat les mans.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «embrutar ». Institut d'Estudis Catalans.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Mà», p. 200. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. E», p. 32. Edicions Víctor.
Delinquir. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Embrutar-se ses mans

3 fonts, 1984.
Participar o dur a terme una acció delictiva o immoral.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 329. Editorial Moll.
Fer-se culpable.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. E. Conjugacions vàries», p. 66. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Cometre mala acció per guanyar doblers.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VI. Voluntat. Sèrie B. Corrupció», p. 108. Hora Nova.