Paremiologia catalana comparada digital

Encara Déu no és mort

15 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1839.

Encara Déu no és mort

6 fonts, 1926.
Encara hi ha esperança, encara que humanament dèbil.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Significa que encara hi ha esperança, encara que humanament dèbil.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Refr. A)». Editorial Moll.
Significa que encara hi ha esperança, encara que humanament dèbil.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Dites», p. 266. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 575», p. 591. Columna Edicions.
Significa que encara hi ha esperança, encara que humanament dèbil.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Espérer contre toit espoir.
Equivalent en francès: Dieu n'est pas encore mort.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 424. Robert Morel Editeur.

Encara no és mort Nostre Senyor

3 fonts, 1926.
Es diu per donar coratge a algú que ha perdut l'esperança.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Senyor, -ora Loc. a)». Editorial Moll.
Sinònim: Encara Déu no és mort.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 49. Columna Edicions.
Es diu per donar coratge a algú que ha perdut l'esperança.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Encara Deu no es mort

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 18. Manuscrit.

Encara Dèu no es mort

1 font, 1839.
Loc. fam. ab que se dòna á enténdrer que no está perduda la esperansa de conseguir alguna cosa.
Equivalent en castellà: Aun hay sol en las bardas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 711. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se dòna á enténdrer que no está perduda la esperansa de conseguir alguna cosa.
Equivalent en francès: J'espère encore en Dieu.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 711. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se dòna á enténdrer que no está perduda la esperansa de conseguir alguna cosa.
Equivalent en italià: La speranza non si perde ch'al fine.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 711. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se dòna á enténdrer que no está perduda la esperansa de conseguir alguna cosa.
Equivalent en llatí: Adhuc spes affulget.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 711. Impremta de Josep Torner.

Encare Nostrussenyó no es mort

1 font, 1915.
Vol dir que un dia o l'atre els hi pagarà. De: Rocas i Romanguera, Irene (1916-17).
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0060 «Refranys. Dites. Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434950304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.