Paremiologia catalana comparada digital

Encara que et vulguin mal, no pedràs ton natural

8 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1736.

Encara qu'et vullguen mal, no pèrgues ton natural

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 94. Editorial Arte y Letras.

Encara que et vulguen mal, no perdràs ton natural

1 font, 1989.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 143. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Encara que et vulguin mal / no perdis ton natural

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Natural», p. 281. Edicions Polígrafa.

Encara que et vullen mal, no perdràs ton natural

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 345», p. 683. Columna Edicions.

Encara que'l vullan mal, no perdrás may ton natural

1 font, 1884.
Sinònim: Al bou malheit lo pel li lluu.
Equivalent en castellà: Al buey maldito le reluce el pelo.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 619. Librerías París-Valencia.

Encara quet vullen mal, / no perdrás ton natural

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 21. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

Encara quet vullen mal, no perdràs ton natural

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 54. Librerías París-Valencia.

Encara quet' vullen mal / no perdias ton natural

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 9. Joan Jolis, Estamper.