Paremiologia catalana comparada digital

Estàs sord o menges mores?

10 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1928.

Estàs sord o menges móres

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1062. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1397», p. 177. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Es diu a qui no està al cas d'una conversa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 318. Edicions 62.

Estàs sord o menges mores!

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.

Estàs sord o menges mores?

1 font, 2024.
Persona no sorda però que es fa la sorda.
Cucarella, Toni (2024): «https://twitter.com/ToniCucarella/status/1773753289084916115». Twitter.

Estàs sord o menges pàmpols?

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1785. Publicacions de la Universitat de València.

Estás sort o menges mores?

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 112. Editorial Arte y Letras.

Estas sort o menges mores?

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 75. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).