Fig. iròn., estar ben guarnit, ben mal situat.
Estava ben fresc, doncs, Ruyra Parada 19 | Estam ben frescs amb aquesta falta d'aigua!
Loc. v. [LC] Unit a una oració subordinada condicional, a una oració de subjuntiu o a un sintagma preposicional encapçalat per la preposició amb que expressen una circumstància, situats just abans o després. Indica que, en donar-se la circumstància expressada just abans o just després, el subjecte de la locució es troba en una situació de la qual no sortirà ben parat.
Si el vols esperar, estàs fresc!, és capaç de trigar dues hores. | Si em reconeix, estic fresc. | Ja estàs ben fresc, tu, amb les teves dèries! | Estaríem frescos que els jutges no poguessin castigar els delinqüents.
Trobar-se en una situació difícil.
Molts dels modismes que utilitzen aquests i els altres autors del segle XVIII (GUillem Roca i Segura) són vius encara actualment.