Paremiologia catalana comparada digital

Estiracordetes

23 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1920.

Ser un estiracordetes

8 fonts, 1968.
Disposat a fer mal.
Equivalent en castellà: Ser un verrdugo.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 78. Edicions 62.
I sabeu també que en aquest país nostre abunden els caragirats, els llepes i els estiracordetes.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 219. Columna Edicions.
¿[…], els saltataulells per als quals Guimerà put a espardenya i Verdaguer a sagristia, o els estiracordetes que no saben anar endavant si no destrueixen enrere?
Faulí, Josep (1994): Avui «Diàleg. Què és, doncs, Catalunya?», p. 13. L'Avui / El Punt Avui.
Ajudant del botxí. Dit del qui es plau a ajudar a fer mal a algú, del qui no plany a aquell a qui pot fer mal.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 78. Editorial Claret.
Deixava diners a un interès molt elevat: era un estiracordetes.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 303. Llibres de l'Index, S.A.
Frases fetes. Deixava diners a un interès molt elevat.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Els estiracordetes sota un líder -amb el que costa obtenir-lo!- és tan perillós com obrir testamentàries abans d'hora.
Sentís, Carles (1996): Avui «Diàleg. No vendre la pell de l'os», p. 25. L'Avui / El Punt Avui.
Deixava diners a un interès molt elevat.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

Ésser un estiracordetes

5 fonts, 1979.
Usurer. Esbirro, disposat sempre a fer mal. Que no té compassió de ningú. Galifardeu. Estiracordetes: nom amb què es coneixia antigament l'ajudant del botxí.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Teixits i lligats especials. De les cordes i els cordons», p. 205. Universitat Politècnica de Catalunya.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 216. Editorial Millà.
Que es complau a intrigar.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «estirar», p. 52. Editorial Millà.
Disposat a fer mal.
Sinònim: Veg. Buscar el cos.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 121. Edicions 62.
Sàdic.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques dolentes respecte als altres», p. 17. Edicions 62.

Estiracordetes

5 fonts, 1926.
M. Ajudant del botxí.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Estiracordetes 1». Editorial Moll.
M. Qui es complau d'ajudar a fer mal a qualcú; qui no té compassió d'aquells a qui pot fer mal; especialment, usurer.
De passada entrà a ca l'estiracordetes perquè li deixés quelcom, Víct. Cat., Mare Bal. 116 | Però vós no en feu pas cara, d'estiracordetes, Ruyra Pinya, ii, 168.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Estiracordetes 2». Editorial Moll.
M. i f.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Vocabulari». Web.
Individus a qui els agrada participar a fer mal algú.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules», p. 374. Editorial Gregal.
El comerciant que sols mira per ell.
Lloc: Alforja.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estiracordetes 1», p. 343. Edicions Polígrafa.
Coquí, tacany, agarrat.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estiracordetes 2», p. 343. Edicions Polígrafa.
Es diu del qui no fa el mal directament, però hi ajuda, o bé s'ho mira amb indiferència, si no amb delectança dissimulada.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estiracordetes 4», p. 343. Edicions Polígrafa.
[…] per no dir del mateix mossèn Cinto per tal de no entrar en el calvari de la seva vida privada, tan intervinguda pels estiracordetes i punxa-sàrries.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «I. Com ens hem vist. 7. La nostra bona gent», p. 91. Editorial Pòrtic.

Esser un estira-cordes

1 font, 1920.
De: Lledós, Domingo.
Lloc: Agramunt.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0037 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1364599». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

L'estiracordetes

1 font, 1926.
En el misteri de Setmana Santa de Jesús carregat amb la creu, davant d'ell hi havia un home que estirava Jesús amb una corda, i l'anomenaven «l'estiracordetes».
Lloc: Valls.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Estiracordetes». Editorial Moll.