Paremiologia catalana comparada digital

Estirar-li la llengua

27 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1926.

Estirar la llengua

7 fonts, 1988.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 1.4. El dòmino», p. 203. Editorial Moll.
Loc. v. [LC]. Provocar [algú] amb habilitat a parlar sobre coses que, si no, callaria.
Em va estirar la llengua perquè li expliqués la veritat. | No m'estireu la llengua, que no penso dir-vos-en res.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «estirar ». Institut d'Estudis Catalans.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «E», p. 94. Autoedició.
El senyor Jaume de Torres féu espiar les activitats de la competència, va provar de subornar gent que treballava en el projecte, i tractà d'estirar de la llengua l'Aleix de Segarra, col·laborador artístic de l'invent, però no va treure'n l'entrellat.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Primera part. Els dies de l'Edèn. V», p. 73. Edicions de la Magrana.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. E», p. 37. Edicions Víctor.
Després, de mica en mica, li vaig anar estirant la llengua i vaig saber que s'havia casat molt jove amb un cantant de sarsuela.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Memòries d'un mentider sincer - 3. Petons», p. 229. Edicions Proa.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Estirar la llengua (a algú)

5 fonts, 2000.
Provocar que una persona parli més del compte.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Estirar», p. 194. Llibres de l'Index, S.A.
Provocar-lo amb habilitat a parlar sobre coses que altrament callaria.
Equivalent en castellà: Tirar de la lengua.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Llengua», p. 140. Enciclopèdia Catalana.
Provocar algú amb habilitat a parlar sobre coses que, si no, callaria.
Em volia estirar la llengua i que li expliqués el que t'havia passat, però no vaig dir-li res.
Sinònim: Fer cantar (algú), obrir-li la boca (a algú), tocar el botet (a algú).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Parlar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Estirarle la lengua.
Font: DE.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Llengua», p. 197. Estudios Románicos.
Parlar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Estirar de la llengua

3 fonts, 1994.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 126. Universitat Autònoma de Barcelona.
Oral / González, Àngels (1994). Font oral.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 116. Onada Edicions.

Estirar sa llengua (a algú)

2 fonts, 2008.
Fer-li dir el que no volia.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 330. Editorial Moll.
Portar la conversa de manera que l'interlocutor hagi de manifestar els seus pensaments o sentiments íntims.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «L», p. 126. Institut d'Estudis Eivissencs.

Estirar la llenga

1 font, 2011.
Vull metges que m'expliquin i que no els hi hagis d'estirar la llenga per saber lo que tens.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - IV», p. 156. Edicions Proa.

Estirar la llengua (a qualcú)

1 font, 2000.
Fer-lo parlar provocant-lo hàbilment a dir coses que sense aquella provocació no diria.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Llengua», p. 148. Editorial Moll.

Estirar la llengua a algú

1 font, 2011.
Fer-lo parlar.
Era un secret però finalment li vam estirar la llengua.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.

Estirar la llengua a qualcú

1 font, 1926.
Fer-lo parlar provocant-lo hàbilment a dir coses que sense aquella provocació no diria.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Llengua Loc. f)». Editorial Moll.

Estirar sa llengo

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. E», p. 92. Consell de Mallorca.

Estirar-li de la llengua

1 font, 2011.
[…] corria la brama que mossèn Colldecarrera era un portaplatets, que per a ell el secret de confessiói era paper mullat i que t'estirava la llengua i després ho xerrava tot a sor Taràntula.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Memòries d'un mentider sincer - 1. Mentides», p. 208. Edicions Proa.

Estirar-li la llenga

1 font, 2011.
A força d'estirar-li la llenga, la Celsa ens va dir que la tia Teresiña era molt devota de la Mare de Déu i que no parava de penjar moccadors en aquells rosers.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Escriuré una carta als meus amics», p. 266. Edicions Proa.
T'hi queda per sempre, Un dia, torracollons, m'estiraràs la llenga i et quedaràs esfereït de les coses que t'explicaré.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Qui dispararà primer? - I», p. 53. Edicions Proa.

Estirar-li la llengua

1 font, 2021.
Sinònim: Tocat del botet.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «T», p. 122. Edicions de 1984.

Estirar-li sa llengo

1 font, 1984.
Fer-li dir lo que no volia.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. E. Conjugacions vàries», p. 69. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.