Desentendre's d'una cosa, dissimular.
Sinònim: Fer-se l'orni.
Lloc: Alt Urgell.
Fer-se el longuis
17 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1997.
Fer-se el longuis
8 fonts, 1997.
Dissimular / amagar, no deixar endevinar (els veritables sentiments, les intencions).
El culpable és en Joan, encara que ara es faci el longuis.
Sinònim: Fer el suec.
Loc. v. [LC] L'article de la locució es manté invariable en la forma del masculí singular. → Fer l'orni 1.
La Júlia es feia el longuis i els deixava discutir. | En això tan delicat, seria prudent que ens fem el longuis.
Loc. v. [LC] L'article de la locució es manté invariable en la forma del masculí singular. → Fer l'orni 2.
Va tirar-li alguna indirecta, però ella es va fer sempre el longuis. | Noies, no us feu el longuis, que parlo amb vosaltres.
Desentendre's.
Fer el desentès, despitar.
Mots que només tenen sentit com a part de locucions i frases fetes. És a dir, que aquestes paraules no es poden usar soltes, sinó només com a part de l'expressió.
Sempre m'he fet el longuis amb l'edat, però no expressament, sinó d'un modo natural, casi sense voler.
Dissimular. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Fer-se el llonguis
4 fonts, 2006.
Mots de patxanga. Fer.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Fer-se «el longuis»
2 fonts, 2008.
Fer-se l'inocent o distret, el que es desentén de'algun assumpte o dissimula.
Lloc: Xixona (Alacantí).
«Fê's» el longuis
1 font, 2021.
Dissimular, actuar com qui no vol la cosa, fer veure que hom no s'adona d'allò que una determinada situació requereix.
Com que hi «havie» tanta gernació a la barra, es va fer el longuis i va marxar sense pagar.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).