Fer falta, esser necessari.
Ab que aquella exàrcia qui en la ribera serà no faés fretura a aquells de qui serà, Consolat, c. 208 | Senyor, ¿quina fretura / me fan vostres anells?, Costa Trad. 45.
Fer fretura
11 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.
Fer fretura
8 fonts, 1803.
Mancar alguna cosa necessària, de què hom sent la pèrdua.
El finat ens farà molta fretura.
Equivalent en castellà: Hacer falta.
Sinònim: V. Fretura.
Equivalent en castellà: Hacer falta.
Equivalent en llatí: Desiderati, requiri, deesse.
Loc. v. [LC]. → Fer falta 1.
És això el que li fa fretura per a atènyer son ideal. | La seva companyia ara em fa fretura.
Sentia que li feien fretura els llibres, que tenia lluny de casa.
Lloc: Vic (Osona).
Falta.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
Ésser trobat a faltar quelcom necessari.
Sinònim: Mancar, faltar, freturar.
Necessitar.
Fèr fretura
1 font, 1839.
Fr. ant. Fèr falta.