Paremiologia catalana comparada digital

Fer l'orella sorda

11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1752.

Fer orelles sordes

5 fonts, 1987.
Frases fetes que tenen l'origen en un desplaçament metonímic.
Sempre fa orelles sordes, no cal dir-li res.
Quant a la formació de noves expressions lexicalitzades, podem constatar que moltes unitats fraseològiques deriven de proverbis i que caldria tenir en compte aquesta font de formació fraseològica natural per a resoldre necessitats expressives sense haver de recórrer a préstecs incòmodes d'altres llengües.
Sinònim: A paraules folles, orelles sordes.
Fer el sord per conveniència.
Sinònim: Fer o tenir orella de cònsol | Fer o tenir orelles de monja | Tenir ses orelles a adobar.
Lloc: Mallorca.
De vegades un refrany dóna lloc a una expressió lexicalitzada.
Sinònim: A paraules folles, orelles sordes.
Lloc: Llofriu.

Fer l'orella sorda

3 fonts, 2001.
Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: C) adagis on ha prevalgut la variant de Ros. De: Burguera, Miquel.
Font: Phrases perutiles et adagia venusta, dins Preceptes, elegancias, calendas, y frases; que se enseñan en las Escolas de Gramàtiga de la Província de S. Francesch de Mallorca (sd).
(Algú) fer el sord, fingir que no sent allò que li diuen, fer com si no ho sentís.
M'ho va avisar però jo vaig fer l'orella sorda: ara me'n penedeixo.
Sinònim: Fer orelles de mercader, fer orelles de marxant, fer orelles de cònsol, escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc.

Fer l'orella sorda (o orelles sordes)

1 font, 2003.
Fer-se el sord.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Fer la oralla sorda

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Auribus sonum respuere.

Fer les orelles sordes

1 font, 1996.
N'Arnau va fer les orelles sordes a les advertències paternes, i jugà a estirar la corda tant com va poder.