Fer la fi d'en Becaina

Acabar malament. Becaina era el renom d'un famós bandoler de Banyoles que féu grans estralls pel Gironès a primeries del segle passat. Va ésser penjat a l'areny de Girona el 21 de maig de 1829. Fou el darrer condemnat a la forca i esquarterat a Girona.

Lloc: Torroella de Montgrí.

Aquesta locució té un origen modern. El tristament cèlebre malfactor Martí Plademon, més conegut pel renom de Bacanya, fou penjat en la ciutat de Girona, ion dels murs, al baluard de Sant Pere, un dels primers mesos de l'any 1829. Esquarterat, després, foren exposats els seus membres en els llocs en què va exercir les mes notables malvestats. Fou l'últim criminal que sofn _a Girona tan horripilant execució (Amb més detalls a l'original).

Aquest fulano fou penjat a Girona l'any 1829 i separats els membres de llur cos foren exposats en els punts més perjudicats per les malifetes del criminal. D'us a Girona i s'aplica a n'els de mala vida. De: Feliu i Egidio, Vicens.

Lloc: Girona.

En Bacaina era un lladre de camí ral que morí penjat i després de mort fou esquarterat siguen els seus troços posats dintre de gàvies en els encreuaments dels camins. Per aixó quant un noi es desencamina i sembla incorretgible se li diu que fará la fi d'En Bacaina (Recollit de llavis del meu pare). De: Font Giralt, Joan.

Lloc: Girona.

En al·lusió al famós bandoler gironí que morí penjat.

Fer una mala fi. Acabar pobre, malalt, desemparat, etc., per mal comportament, imprevisió o inèpcia. També es diu de les coses i de les institucions quan es malmeten o acaben malament per incúria. Origen: En Becaina era un famós bandoler, fill d'Osor, que va morir a la forca.

Sinònim: Veg. Fer la fi del Cagaelàstics.

Sol usar-se aquesta exspressió, en el meu poble, per a indicar a un que se li espera un terme de vida molt dolent. En Bacaina fou un home del poble que va morir badallant, ple de miseria. De: Verrié, Frederic.

Lloc: Sant Feliu de Guíxols.