Paremiologia catalana comparada digital

Girar-se-li la garba

17 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1803.

Girar-se la garba

5 fonts, 1926.
Canviar completament la situació, especialment referint-se a partits o situacions col·lectives.
Sinònim: Girar-se la truita.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Girar Loc. e)». Editorial Moll.
Canviar completament la situació, especialment referint-se a partits o situacions col·lectives.
Sinònim: Girar-se la truita.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Girar», p. 145. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 215», p. 693. Columna Edicions.
Canviar-se la situació.
Lloc: Pineda.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Garba 1», p. 52. Edicions Polígrafa.
Canviar la situació.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Fets abstractes. Situació», p. 50. Edicions 62.

Girarse la garba

3 fonts, 1803.
F. met.
Equivalent en castellà: Volverse la albarda á la harriga.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Garba», p. 400.
F. met.
Equivalent en llatí: Spe falli.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Garba», p. 400.
Sinònim: V. Garba.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Girarse», p. 407.
Equivalent en castellà: Volverse la tortilla.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. G», p. 180. Imp. de J. Horta.
Fr. met. y fam. Exir alguna cosa al contrari de lo que se desitjaba.
Equivalent en castellà: Volverse la albarda á la barriga.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Garba», p. 1014. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. y fam. Exir alguna cosa al contrari de lo que se desitjaba.
Equivalent en francès: Se casser le nez.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Garba», p. 1014. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. y fam. Exir alguna cosa al contrari de lo que se desitjaba.
Equivalent en italià: Dar del culo in un cavicchio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Garba», p. 1014. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. y fam. Exir alguna cosa al contrari de lo que se desitjaba.
Equivalent en llatí: Spe falli.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Garba», p. 1014. Impremta de Josep Torner.

Girar-se la garba (o les garbes) a algú

2 fonts, 1926.
Girar-se-li la sort, deixar d'esser sortat i caure en la desgràcia.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Garba Loc. b)». Editorial Moll.
Girar-se-li la sort, deixar d'esser sortat i caure en la desgràcia. L'autor cita el DCVB (1930).
Gálvez Casellas, David (2009): Cinc cèntims «Garba». Web.

Girar-se la garba (a algú)

1 font, 1996.
Canviar les circumstàncies.
Sinònim: Veg. Girar-se la truita.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «G», p. 200. Edicions 62.

Girar-se la garba a algú

1 font, 1992.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La collita. Garbejar, garba, garberes, cavallons», p. 57. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.