En aquests casos, els noms comuns diner, exemple, fam, fred, feineta, feinassa i mandra, es tracten com a noms propis i la seua finalitat és la de fer referència, respectivament, i, per últim, a la peresa (9).
Per últim, al fràsic del DCVB hi ha antropònims amb una motivació semàntica, que es deu a la relació entre el nom i el seu significant, el qual evoca un significat determinat. Sovint trobem aquesta motivació en els malnoms, almenys en el seu origen. Els antropònims del fràsic del DCVB que presenten la motivació semàntica són malnoms, noms parlants o noms resultat d'un joc lingüístic entre un nom propi que realment existeix en el sistema onomàstic…
Font: DCVB.
Loc. cl. Al·ludeix a una persona mandrosa, peresosa. Mandra: Nom parlant format a partir del substantiu «mandra» 'peresa'. S'empra precedit de l'article personal «en».
Sinònim: Fer com el porc d'en Bullidura | El treball d'en Galvana és buscar cap de setmana | (Ésser) més gos que el gos d'en Pandorga.