Su diu al qui s'emperesa i no fa feina. De: Rocas i Romanguera, Irene (1916-17).
Lloc: Llofriu.
Haver-lo mossegat el gos d'en Mandra
10 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1910.
An aquell l'ha mossegat es gos d'en Mandra
1 font, 1915.
En aquell l'ha mossegat es gos d'en Mandra
1 font, 2004.
Si diu al qui s'emperesa i no fa feina.
Lloc: Llofriu.
Està tocat del gos d'En Mandra
1 font, 1928.
El sentit vulgar de la paraula, avui dia ha pres altre to: «mandra» vol dir «dolce far niente», «galvana», en aquella dita popular del dròpol. Els cans de mandra són els coneguts amb el nom de «cans de ramat», per a defensar-lo del llop, també dits «de presa» i àdhuc de «peresa»…
Està tocat del gos d'en Mandra
1 font, 1910.
Se diu de qui es mandrós de mena.
Sinònim: Quin gos que té | Lo gos l'ha mossegat | Té un gos que no'l pot dur.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Estar tocat del gos d'en Mandra
1 font, 1992.
Haver estat mossegat pel gos de la Mandra
1 font, 1935.
No tenir desig de treballar. Hom usa el terme gos com a sinònim de mandra. Una de les maneres populars d'explicar la mandra diu que és encomanada per ells.
Haver-lo mossegat el gos d'en Mandra
1 font, 2004.
Ésser molt malfeiner.
Fa uns quants dies que l'ha mossegat el gos d'en Mandra i es passa les hores al sofà.
Sinònim: Tenir el menjar de bo i el treballar de malalt, tenir el llangardaix amarrat a l'esquena, ésser més gos que el gos d'en Pandorga.
Haver-lo mossegat el gos d'en Mandra (a algú)
1 font, 2008.
I, per últim, a la peresa (9).
En aquests casos, els noms comuns diner, exemple, fam, fred, feineta, feinassa i mandra, es tracten com a noms propis i la seua finalitat és la de fer referència, respectivament,.
Haver-lo mossegat el gos d'En Mandra, a algú
1 font, 1926.
Esser molt malfeiner.
Lloc: Empordà.