Paremiologia catalana comparada digital

Home vell i acabalat, ben servit i respectat

12 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1914.

Home vell i acabalat, ben servit i respectat

9 fonts, 1914.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La riquesa», p. 73. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 469», p. 136. Columna Edicions.
Acabalat = adinerat, ric. S'explica ben bé.
Sinònim: Similar: Amb diners, torrons.
Equivalent en castellà: Similar: No hay don sin din.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 279. Web.
Maluquer i Maluquer, Albert (1935): Els vells. Font d'aforismes, p. 21. Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.
Perquè s'espera l'herència.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 209. Edicions 62.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 19. Ajuntament de Banyoles.
Equivalent en castellà: A las barbas con dineros, honra hacen los caballeros.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. H», p. 806. Antoni López, Editor.
Herència.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys «Exemples de la vida de cada dia. 2. Refranys de la família, l'amor, el matrimoni. Refranys sobre els homes», p. 15. Universitat de Lleida.

Home vell acabalat és ben servit i respectat

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. H», p. 24. Amics de Tous.

Home vell i acabalat, de jovenetes ben servit i respectat

1 font, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «H», p. 33. Autoedició.

Home vell i acaudalat, / de tothom és respectat

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Acaudalat», p. 51. Edicions Polígrafa.