Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. El poder», p. 131. Pagès Editors.
Insinuació de rei té força de llei
13 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1865.
Insinuació de rei té força de llei
2 fonts, 1992.
Insinuació de rei, té força de llei
2 fonts, 1914.
Equivalent en castellà: Ruego de grande, fuerza es que te hace.
Indicació del rei, té força de llei
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Indicació del Rey, té fòrça de lley
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Insinuació de rei, força de llei
1 font, 1993.
Insinuació de Rei, té força de llei
1 font, 1990.
Lloc: Pla de l'Estany.
Insinuació de rey / tè pertot forsa de lley
1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Insinuació de rey té forsa de lley, ó insinuacions soberanas tenen forsa de mandatos
1 font, 1865.
Ref. Denota que las súplicas ó insinuacions dels poderósos són manaments encuberts ó disfrassats.
Equivalent en castellà: Ruego de grande fuerza es que te hace.
Ref. Denota que las súplicas ó insinuacions dels poderósos són manaments encuberts ó disfrassats.
Equivalent en llatí: Vir quicumque potens te rogat, ille juget.
Insinuació de rey, té força de lley
1 font, 1900.
Invitació de Rey, té força de Lley
1 font, 2001.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).