Paremiologia catalana comparada digital

L'infern no s'ha d'omplir de palla

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1915.

L'infern no s'ha d'omplir de palla

8 fonts, 1915.
Es diu per justificar irònicament l'existència de gent dolenta.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Infern Refr. e)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1181. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «I 96», p. 259. Columna Edicions.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diable». Web.
Equivalent en francès: L'enfer ne doit pas se remplir de paille.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 384. Robert Morel Editeur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 417. Edicions 62.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 198. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

L'infèrn no s'ha d'omplir de palla

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 151. Editorial Arte y Letras.