Paremiologia catalana comparada digital

La bèstia que no és nostra menja poc i té gran força

18 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1919.

La bèstia que no és nostra, menja poc i té gran força

3 fonts, 1926.
Vol dir que de les coses d'altri en solem abusar.
Lloc: Val.
Vol dir que de les coses d'altri en solem abusar.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

La bèstia que no és nostra menja poc i té gran força

2 fonts, 1951.
Indica l'abús que es fa de les coses alienes.

La muleta que no és nostra, menja poc i té molta força

2 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Ribera.

Muleta que no és nostra, menja poc i té molta força

2 fonts, 1926.
Significa que les coses d'altri ens fan el màxim servei amb el mínim de despesa.
Lloc: Alcoi.
Significa que les coses d'altri ens fan el màxim servei amb el mínim de despesa.

Bèstia que no és nostra, menja poc i té gran força

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.

Bèstia que no és nostra, menja poc i té més força

1 font, 1992.

Bestia que no es nòstra, menja pòc y té gran fòrça

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.

La bestia que no es nostra, menja poc i té gran força

1 font, 1919.

La burra que no és nostra, menja poc i té molta força

1 font, 1989.
Expressions on apareguen els animals. Hi ha molt bona mostra. Tantes que no deixen estaca en paret. La paraula burro és la més utilitzada.
Lloc: Alcoi.

La muleta que no és nostra menja poc i té molta força

1 font, 1989.
Els d'animals. Matxos, mules i ases.
Lloc: País Valencià.

Mula que no és nostra, menja poc i té molta força

1 font, 1987.
Equivalent en llatí: De alieno liberalis | Ex alieno tergore lata secare lora.
Cuero.
Equivalent en castellà: De cuero ajeno, correas largas.

Muleta que no és nostra, / menja poc i té molta força

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Petite mule qui n'est pas à nous, / mange peu et a beaucoup de force.
Lloc: Catalunya del Nord.