La ciutat d'en Nyoca

De: Amades i Gelats, Joan.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Font: Refranys personals (Volum XIV), p. 48.

Per pintar la desorganització i el desordre. Aplicat més aviat a organismes i entitats que a persones. Es donà el nom de ciutat d'en Nyoca a un campament sanitari que l'any 1827, en ocasió de la febre groga, s'establí a la Creu Coberta.

Es diu dels organismes públics o les entitats mancades d'organització i ordre.

Una de les epidèmies més devastadores de la ciutat de Barcelona va ser la febre groga de 1821, que va matar una desena part de la població. El campament sanitari de la Constitució era un assentament format per 400 barraques, molt precàries. Més enllà del pompós nom oficial, el campament era conegut popularment com la ciutat d'en Nyoca. La nyoca era una barreja de fruits secs, que tradicionalment es regalava als batejos. L'apel·latiu posteriorment es va generalitzar per referir-se als barris humils.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Manera despectiva de designar una població, esp. Barcelona.

Sinònim: La ciutat comtal, cap i casal de Catalunya, la pubilla.

De: Puig i Bosch, Ramon.

Font: E. Vilanova, vol I, p185.

No sé si el pare sap que l'expressió va referida a Barcelona, com explica el diccionari d'Alcover-Moll, s. v. 'nyoca': «La ciutat d'En Nyoca: manera despectiva de designar una població, especialment Barcelona. En l'any 1821, durant l'epidèmia de febre groga, s'anomenava la ciutat de Nyoca el conjunt de barracons construïts per a la gent pobra al coster de Montjuïc».

Lloc: Vic (Osona).

Manera despectiva de designar una ciutat, especialment Barcelona.

Lloc: Martorelles.

Segons el diccionari d'Alcover-Moll: «manera despectiva de designar una població, especialment Barcelona. En l'any 1821, durant l'epidèmia de la febre groga, s'anomenava 'la ciutat de Nyoca' el conjunt de barracons construïts per a la gent pobra al coster de Montjuïc».

Lloc: Vic (Osona).