Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1203. Editorial Selecta-Catalonia.
La dona es brinca i l'home es trinca
8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1900.
La dona es brinca i l'home es trinca
3 fonts, 1951.
La dona ha de ser doblegada pel marit i l'home pot fer i desfer al seu gust.
La dona es vincla, l'home es trenca
3 fonts, 1987.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Equivalent en francès: La femme se plie, l'homme se brise.
Lloc: Perpinyà.
La dòna 's brinca, y l'hòme 's trinca
1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Las constituciones fuertes se quiebran, las tenues se doblan. Así resisten niños y jóvenes más que provectos, mujeres más que varones, más que nervudos (Letamendi).