Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1199. Editorial Selecta-Catalonia.
La dona que surt molt al carrer té la casa com un femer
11 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1928.
La dona que surt molt al carrer té la casa com un femer
3 fonts, 1936.
Dona que parla al carrer / té la llar feta un femer
2 fonts, 2007.
De: Alumnes de 8è del Col·legi Públic Gil Cristià.
Lloc: La Selva del Camp.
Font: La Selva popular i tradicional: refranys, endevinalles, cançons del tió, remeis, oracions remeieres. (Sant Jordi, 1981).
La dona que és sovint al carrer, sol tenir la casa com un femer
1 font, 1990.
Equivalent en francès: La femme qui est souvent dans la rue, à sa maison mal tenue.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
La dona que ix molt al carrer sol tenir la casa com un femer
1 font, 1992.
La dona que ix molt al carrer té la casa com un femer
1 font, 1987.
Equivalent en francès: La femme qui sort souvent à la rue a la maison comme un fumier.
Lloc: Perpinyà.
La dona que ix molt al carrer, / sol tenir la casa com un femer
1 font, 1969.
Equivalent en francès: La femme qui sort beaucoup à la rue, / tient sa maison comme un fumier.
Lloc: Catalunya del Nord.
La dòna que ix molt al carrer, sòl tindre la casa com un femer
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
La dona que ix molt al carrer, sol tindre la casa com un femer
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.