Paremiologia catalana comparada digital

La raó, que valgui per a un negre

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Sa raó valgui per un negre

5 fonts, 1984.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Ningú vol que li apliquin la llei.
Lloc: Balears.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Vària», p. 567. Edicions 62.
Significa que cal reconèixer la raó encara que el qui la té sigui de categoria o condició molt inferior (D.). Vegi's n. 1950.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2373 Raó», p. 322. Institut Menorquí d'Estudis.
Ningú vol que li apliquin sa llei.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobles», p. 264. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Color (Blanc, Roig, Groc, Verd, Blau). Negre», p. 241. Universitat Miguel Hernández.

La raó, que valgui per a un negre

2 fonts, 1969.
Significa que cal reconèixer la raó encara que el qui la té sigui de categoria o condició molt inferior.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Colors». Web.
Equivalent en francès: Si un nègre a raison, il faut le reconnaître.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 366. Robert Morel Editeur.

Sa raó valgui per un nègre

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVII.- Pobles (nacions, tèrres...). II. Forasters», p. 324. Institut Menorquí d'Estudis.